Les fosses d’Espanya, al mapa i pels seus noms

6040 llocs#

Cada marca del mapa estatal assenyala una fossa. Pot ser en un racó d’un cementiri, en una cuneta, en un pou o en un barranc. Hi van enterrar persones mortes durant la guerra de 1936-1939 o la dictadura franquista posterior. No totes són fosses comunes: en 1703 registres hi consta una sola persona enterrada.

Les xifres de persones enterrades que donen els registres sumen 112.724; en 1367 registres més no s’hi indica cap xifra. És la suma de les dades de cada registre, no un recompte comprovat de persones. En els registres de 3093 fosses s’esmenten les execucions extrajudicials entre les circumstàncies de la mort. El mapa també recull soldats morts en combat —en 754 fosses—, persones assassinades a la zona republicana i civils morts en altres accions de guerra.

Com a mínim 8346 persones hi figuren com a «desconocido»: el registre les compta, però no en dona el nom.

La forma de cada marca indica què ha passat amb la fossa, segons el mapa. La mida indica quantes persones recull el registre.

Sense exhumar#

Al mapa hi ha 2465 fosses classificades com a no exhumades. Les xifres dels seus registres sumen 30.190 persones. A més, en aquests registres hi apareixen els noms de 13.594 persones associades a les fosses.

D’aquestes fosses, 302 figuren com a «dignificadas»: el lloc s’ha senyalitzat o s’hi ha retut homenatge, però no s’hi ha excavat. Unes altres 53 es van localitzar amb sondejos i no es van exhumar.

Exhumades#

El mapa recull 1246 fosses exhumades del tot i 285 d’exhumades en part. L’octubre del 2000, un equip va exhumar a Priaranza del Bierzo (Lleó) 13 republicans assassinats al començament de la guerra. L’excavació es va fer a petició del nét d’un d’ells i se sol considerar l’inici de les exhumacions de les últimes dècades.

Des d’aleshores han fet excavacions associacions de familiars, governs autonòmics, universitats i, els darrers anys, l’Estat. Segons el ministeri, els seus plans d’exhumació havien recuperat 8941 cossos el novembre del 2025. Exhumar una fossa no vol dir que s’hagin identificat les persones que hi estaven enterrades: les proves d’ADN poden trigar anys.

Restes traslladades a la Vall de Cuelgamuros#

Entre el 1959 i el 1983, l’Estat va traslladar les restes de 33.833 persones, en 11.060 caixes, a les criptes de la basílica de la Vall de Cuelgamuros, aixecada per Franco a prop de Madrid.

El mapa recull 500 fosses de les quals es van traslladar restes a la Vall. La distància mediana entre aquestes fosses i la Vall és de 313 km; la més llunyana és a 1740 km. Als registres d’aquestes fosses hi apareixen 26.571 persones, el 42 % de totes les que figuren al mapa. Cap altra categoria de fosses no té tantes persones registrades.

A la Vall hi van arribar morts dels dos bàndols, tant combatents com víctimes de la repressió. En 321 dels 500 registres no s’indiquen les circumstàncies de la mort. D’algunes fosses només se’n va traslladar una part de les restes: les xifres dels 500 registres sumen 34.527 persones, més que les 33.833 de la Vall.

A algunes famílies no se’ls va demanar permís. José Severo Arregui Lasa va morir el 1938, amb 19 anys, i el van enterrar a Mondariz (Pontevedra). El 1959 van traslladar les seves restes a la Vall juntament amb altres cossos, entre els quals el de Cecilio Ruiz de Loizaga, també enterrat a Mondariz. El trasllat es va fer «sense el consentiment de les seves famílies», segons va escriure el ministeri el 30 de gener de 2026, quan va lliurar les restes dels dos homes a les famílies a Sant Sebastià. El mapa encara associa Arregui a la fossa de Mondariz.

Els equips forenses treballen a les criptes des del 2023. Fins a l’agost del 2026 havien recuperat 602 cossos de persones traslladades des de les 21 localitats per a les quals les famílies havien demanat una cerca, i n’havien identificat 25.

Desaparegudes#

El mapa classifica 522 fosses com a «desaparecidas». Els motius són diversos: pot ser que s’hagi reformat un cementiri, que s’hagi construït o remogut el terreny, o que ningú no sàpiga ja situar el lloc. La categoria, per si sola, no indica si hi queden restes. Les xifres dels registres sumen 10.037 persones i hi apareixen els noms de 4708 persones associades a les fosses.

A Almuñécar, a la costa de Granada, es va destruir durant la rehabilitació del castell de San Miguel la fossa on haurien enterrat 16 guerrillers antifranquistes. L’antic cementiri era al castell.

Cercades i no trobades: el camí de Lorca#

En 233 llocs es va buscar una fossa o unes restes sense trobar-les. Tres són a prop de Víznar i Alfacar, al costat de Granada. Allà van afusellar l’agost del 1936 Federico García Lorca, el mestre Dióscoro Galindo i els banderillers Francisco Galadí i Joaquín Arcollas. Els relats situen el crim la nit del 16 al 17 o la del 17 al 18.

El 2009, la Junta d’Andalusia va excavar sis possibles fosses a Fuente Grande sense trobar-hi restes. Una excavació del 2014 es va aturar abans de trobar res; una altra, el 2016, no va trobar ossos, sinó una bala i una beina.

El mapa estatal associa el nom de Lorca a un altre registre: el de les fosses parcialment exhumades del barranc de Víznar. Segons va publicar El Salto el setembre del 2026, un equip de la Universitat de Granada hi havia recuperat 194 persones des del 2021 i n’havia identificat 17. Lorca no ha estat identificat entre elles.

El setembre del 2026 va arribar als cinemes La bola negra, la pel·lícula que Javier Calvo i Javier Ambrossi van fer a partir de quatre fulls d’una obra inacabada de Lorca. El cos del poeta continua sense aparèixer.

Quan el mapa estatal i els registres autonòmics no coincideixen#

El mapa estatal s’elabora amb la informació que envien els governs autonòmics, les universitats i les associacions. A Catalunya recull 164 fosses. El registre de la Generalitat en recull 1082: 628 de confirmades, 452 de probables i 2 sense categoria. No s’han comparat els dos registres fossa per fossa i és possible que facin servir criteris diferents per definir què compta com a fossa, però la diferència és gran. Al mapa, les fosses del registre català apareixen com a quadrats petits.

En altres comunitats, el mapa estatal recull més fosses que les llistes autonòmiques de dades obertes: 891 davant de 615 a Andalusia, 1041 davant de 701 a Castella i Lleó, i 651 davant de 529 al País Valencià. Una zona buida del mapa pot indicar que no s’hi ha comunicat cap fossa, no que no hi morís ningú.