La creu de la Sagrada FamíliaROENESCA
Mapa de Barcelona vist des de dalt: s’il·luminen els punts des dels quals cap edifici no s’interposa entre el terra i la creu.
  1. Barcelona · Torre de Jesucrist, 2026

    Des d’on es veu la creu de la Sagrada Família

    Des del 20 de febrer del 2026, una creu de 17 metres corona la torre de Jesucrist, a 207,6 metres sobre el nivell del mar. El mapa il·lumina els punts de Barcelona des dels quals cap edifici ni turó no s’interposa entre el terra i la creu sencera. En un radi de 3 km, els edificis la tapen a peu de carrer des de prop del 88,7 % del terreny. Als terrats, el càlcul deixa lliure la línia cap a la creu en dues cinquenes parts de la superfície.

    Busca el teu lloc o toca el mapa. Més avall hi trobaràs la història.

  2. Des del carrer, la tapen els edificis#

    Al voltant de la basílica, en un radi de 3 km, hi ha 14,3 km² d’espais oberts: carrers, places, parcs i patis. Des de l’11,3 % d’aquesta superfície, una persona dreta tindria la creu sencera al davant sense edificis ni relleu que la tapessin, des del peu, a 190,6 metres sobre el nivell del mar, fins a la punta. En el 88,7 % restant s’hi interposen edificis o relleu. Si també es tenen en compte els arbres, la superfície lliure d’obstacles es redueix al 2,3 %.

    La distància pesa menys del que sembla. A menys d’un quilòmetre de la torre, cap edifici ni relleu no tapa la creu sencera des del 18,9 % del terreny; entre 2 i 3 km, la proporció és del 9,6 %. Les cornises de l’Eixample, situades a una alçada d’entre 20 i 25 metres, queden a prop de qui mira i li tapen bona part de la vista.

  3. Des de dalt: dues cinquenes parts dels terrats#

    El càlcul situa una persona dreta a cada terrat. En un radi de 3 km de la torre, des del 39,7 % de la superfície dels terrats no hi ha obstacles que tapin la creu sencera: una proporció 3,5 vegades més alta que a peu de carrer. A menys d’un quilòmetre és del 65,3 %; entre 2 i 3 km, del 30,5 %.

    En aquest radi, la mediana de l’alçada dels terrats és de 20,3 metres sobre el carrer. La mediana de l’alçada a què caldria situar els ulls per superar tots els obstacles és de 25,5 metres sobre el terra. Les xifres dels terrats provenen del mateix model que es va contrastar amb fotografies fetes a peu de carrer. Hi havia massa poques fotos fetes des de terrats per contrastar-ne també els resultats.

  4. Els carrers que la tenen al fons#

    Al mapa, la llum dibuixa raigs rectes que surten de la basílica. Molts segueixen els carrers llargs que hi passen pel costat i tenen la creu al fons. Al 88 % de la llargada del carrer de la Marina no hi ha cap edifici que s’interposi entre el carrer i la creu. La proporció és del 84 % a Provença, del 80 % a Mallorca i del 79 % a Sardenya. Són els quatre carrers que envolten l’illa de la basílica.

    A l’avinguda de Gaudí, el passeig de vianants que uneix la basílica amb l’hospital de Sant Pau, cap edifici no s’interposa en el 94 % del recorregut. En conjunt, dins d’un radi de 3 km, els edificis deixen lliure la línia cap a la creu sencera en 52,2 dels 630,1 km de carrers. Molts tenen plàtans, que també la poden tapar.

  5. El que van canviar els darrers 35 metres#

    Fins a finals del 2021, el punt més alt de la basílica era la punta dels campanars de la façana de la Passió, a 147 metres sobre el nivell del mar. Amb els edificis que recull el model, aquell punt quedaria a la vista des de 31,2 km de carrers dins del radi estudiat. L’estel de la torre de la Mare de Déu va elevar el punt més alt fins als 173 metres, i la longitud va passar a 44,3 km.

    La torre de Jesucrist va superar la de Maria a finals del 2024. Des del febrer del 2026, la punta de la creu és a 207,6 metres. Segons el càlcul, cap edifici no tapa aquesta punta al llarg de 58,4 km de carrers, un 32 % més que el 2023. El botó del mapa permet comparar les quatre alçades sobre la mateixa ciutat: la que va recollir el vol del 2021–2023.

  6. Turons, miradors, platges#

    Els turons que envolten Barcelona ofereixen punts més alts des d’on mirar. Segons el model, cap edifici ni relleu no tapa la creu sencera des de 27 dels 33 miradors d’OpenStreetMap ni des de 23 dels 34 turons amb nom. Entre aquests hi ha el Turó de la Rovira, amb els búnquers, el Turó de les Tres Creus del Park Güell, el Carmel, el Putxet, la Creueta del Coll i Montjuïc. La llista de sota el mapa recull tots els llocs.

    Les platges són baixes i tenen hotels i blocs al darrere. El resultat varia segons el tram: cap edifici no tapa la creu des del 23,1 % de la sorra del Bogatell i des del 12,4 % de la Barceloneta. A la Nova Mar Bella, els edificis la tapen des de tota la platja. Els arbres del passeig també la poden amagar. Des del mirador de pagament de la Torre Glòries, a 125 metres, la línia cap a la creu passa molt per sobre de tots els edificis.

  7. Des de la muntanya: el Montseny sí, Montserrat no#

    Fora de la ciutat, el càlcul té en compte només el relleu, a més de la curvatura de la Terra i la refracció de l’aire. En el model del terreny de Catalunya, la línia cap a la creu queda lliure des dels cims del Montseny, inclòs el Turó de l’Home, a 46,8 km. Des de Montserrat queda bloquejada. La línia entre Sant Jeroni, el cim del massís, i la creu topa amb Collserola a 5,1 km de la basílica, 83 metres per sota de la carena, fins i tot tenint en compte la curvatura de la llum.

    La Mola, a Sant Llorenç del Munt, és al límit: la línia passa només 9 metres per sobre d’un turó boscós, i els arbres la poden tapar. Sobre el mar, en dies molt clars, la línia arriba fins a Mallorca, a 185 km. Però des d’allà la creu faria 19 segons d’arc, un terç del que l’ull distingeix.

  8. Al mar, Montjuïc projecta una ombra#

    Segons el càlcul, des de l’alçada d’una barca la línia cap a la creu queda lliure sobre l’aigua fins a l’horitzó, a uns 59 km. L’excepció és una franja estreta cap al sud, on Montjuïc s’interposa entre el mar i la basílica. En la línia cap a la creu que passa pel cim, la muntanya la continua tapant fins a l’horitzó. La pàgina sobre la Sagrada Família i Montjuïc explica per què la muntanya i la torre tenen gairebé la mateixa alçada.

  9. Quina certesa hi ha#

    El mapa dona tres resultats. El més ferm és que els edificis o el relleu tapen la creu. Per comprovar-ho es van triar a l’atzar 140 fotografies de carrer orientades cap a la basílica i es van classificar sense conèixer el resultat del model. En les 60 que el model situava en aquesta categoria no hi apareixia la basílica. En una prova anterior amb fotografies de Wikimedia Commons, tampoc no hi apareixia en 32 de 32 imatges de la mateixa categoria.

    Sense edificis ni relleu al mig vol dir que el model no en troba cap entre qui mira i la creu. Tot i així, un arbre, un tendal o una furgoneta propers la poden tapar. El resultat arbres al mig és menys segur: en les fotos d’aquesta categoria, 4 mostraven la basílica i 8 no. El model de superfície prové d’un vol del 2021–2023; no recull el que s’ha construït després.

Tots els llocs#

LlocTipusDistànciaLa creu
mirador930 mlínia lliure
mirador elevat1,3 kmlínia lliure
mirador2 kmlínia lliure
turó2 kmlínia lliure
mirador2,2 kmdes del terrat
mirador2,2 kmarbres
turó2,2 kmlínia lliure
turó2,3 kmdes del terrat
mirador2,3 kmlínia lliure
mirador2,3 kmdes del terrat
turó2,4 kmlínia lliure
mirador2,4 kmlínia lliure
mirador2,4 kmdes del terrat
platja2,8 km2,7 % de la platja
turó2,8 kmlínia lliure
turó2,8 kmlínia lliure
platja2,9 km5,2 % de la platja
turó2,9 kmlínia lliure
mirador2,9 kmlínia lliure
platja2,9 km23,1 % de la platja
turó3 kmdes del terrat
platja3,1 km12,4 % de la platja
platja3,2 km6,2 % de la platja
turó3,3 kmarbres
platja3,4 km12,6 % de la platja
platja3,4 km0 % de la platja
mirador3,5 kmlínia lliure
platja3,7 km0,5 % de la platja
mirador3,7 kmarbres
platja3,8 km7,9 % de la platja
turó3,9 kmlínia lliure
mirador4 kmarbres
mirador4,1 kmlínia lliure
mirador4,1 kmarbres
mirador4,2 kmlínia lliure
mirador4,5 kmlínia lliure
turó4,6 kmdes del terrat
mirador4,6 kmlínia lliure
mirador4,6 kmamagada
mirador4,8 kmlínia lliure
mirador4,8 kmarbres
turó4,9 kmarbres
mirador4,9 kmlínia lliure
platja5 km0,7 % de la platja
turó5 kmarbres
mirador5,1 kmdes del terrat
turó5,1 kmarbres
mirador5,1 kmlínia lliure
turó5,1 kmarbres
mirador5,2 kmarbres
turó5,2 kmlínia lliure
mirador5,2 kmamagada
turó5,2 kmarbres
mirador5,3 kmlínia lliure
turó5,3 kmlínia lliure
turó5,3 kmlínia lliure
mirador5,3 kmamagada
platja5,4 km29,9 % de la platja
mirador5,4 kmlínia lliure
turó5,4 kmamagada
turó5,4 kmlínia lliure
turó5,4 kmlínia lliure
turó5,4 kmlínia lliure
turó5,5 kmlínia lliure
turó5,6 kmamagada
turó5,6 kmamagada
mirador5,7 kmlínia lliure
turó5,7 kmlínia lliure
turó5,7 kmlínia lliure
mirador5,8 kmamagada
mirador5,8 kmamagada
mirador5,9 kmamagada
platja5,9 km0,1 % de la platja
turó5,9 kmarbres
turó6 kmamagada
turó6 kmamagada
turó6,1 kmamagada
mirador6,2 kmlínia lliure
turó6,3 kmamagada
turó7,5 kmamagada

Com s’ha calculat#

La ciutat es representa a partir del vol làser del 2021–2023 de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). S’utilitzen dos models d’un metre: un de la superfície, amb cobertes i arbres, i un altre del terreny nu. Els contorns dels edificis provenen d’OpenStreetMap. Les alçades de la torre provenen del registre d’obstacles aeronàutics d’ENAIRE: el terra de la basílica és a 35 metres sobre el nivell del mar i la punta de la creu, a 207,6. El peu de la creu queda 17 metres més avall, a 190,6. S’exclou l’illa de la basílica perquè el vol làser hi va captar una grua.

Des de cada cel·la de 2 metres es traça una línia cap a la creu, a l’alçada dels ulls d’una persona dreta: 1,6 m sobre el terra. La línia es considera bloquejada si passa per sota d’alguna coberta; els arbres es compten a part. S’ignoren els primers 8 metres al costat de qui mira, perquè en aquest espai un pas al costat pot canviar el resultat. El càlcul incorpora la curvatura de la Terra i la refracció amb el radi habitual (k = 0,143). El mapa mostra cel·les de 4 metres: cadascuna s’il·lumina si des d’algun punt la línia cap a la creu queda lliure. Lluny de la ciutat s’aplica el mateix càlcul al model del terreny de Catalunya de 5 metres, sense boscos.

Les regles per contrastar el model amb fotografies es van fixar abans de cada recompte. La primera, que comptava els arbres i feia servir el punt GPS exacte, va fallar: arbres i baranes propers al fotògraf tapaven la línia. La regla es va canviar abans d’examinar el conjunt de control; el que va fallar consta a l’arxiu del projecte.

Fonts#

Les dades i les imatges tenen llicències obertes; cada font es cita a sota.

  • ICGC, models LiDAR de superfície i de terreny, 1 m, 2021–2023 (CC BY 4.0). icgc.cat
  • ICGC, model LiDAR del terreny de Catalunya, 5 m, 2021–2023 (CC BY 4.0). datacloud.icgc.cat
  • Col·laboradors d’OpenStreetMap: edificis, carrers, miradors, turons, platges (ODbL). Els mapes derivats porten la mateixa llicència. openstreetmap.org
  • ENAIRE, registre d’obstacles aeronàutics, registre O19-0348 TORRE J01_JC (consultat per a la pàgina Sagrada Família i Montjuïc). mariuscomper.uk
  • Wikimedia Commons: fotografies geolocalitzades, cadascuna amb la seva llicència, usades només per contrastar. commons.wikimedia.org
  • Panoramax: fotografies a peu de carrer (CC BY-SA 4.0), usades només per contrastar. panoramax.fr
  • Torre Glòries: el mirador de la planta 30, a 125 m (betevé). beteve.cat
  • Basílica de la Sagrada Família: la creu de la torre de Jesucrist, col·locada el 20 de febrer de 2026. sagradafamilia.org