DE L’APOSTA DELS RAJOLERS A UNA FESTA PARTICIPATIVA
El 1983, Granollers va recuperar una Festa Major que havia perdut força. Una història de 1897 sobre dos rajolers es va convertir en un concurs públic entre Blancs i Blaus. La influència de la festa està més ben documentada al Vallès i als pobles veïns; altres festes catalanes comparteixen elements adaptats a les seves històries locals.
Segueix la història des de l’aposta de 1897 fins a la Festa Major participativa de 1983.GRANOLLERS · VALLÈS ORIENTAL1897 → 1983 → L’EXTENSIÓ
LA VERSIÓ BREU
La història moderna de Granollers comença amb un problema de calendari. La Festa Major estava vinculada a Sant Esteve i, fins al 1857, se celebrava el 26 de desembre. El 1858 es va traslladar a l’1–5 de setembre perquè el fred dificultava la celebració pública que volia la ciutat. La Festa Major es va mantenir, però en una altra època de l’any.
Aquest canvi mostra que una Festa Major depèn de la memòria, el calendari, les institucions, les entitats i les ganes de trobar-se. Granollers la va tornar a canviar el 1930 i la va passar al darrer dijous d’agost. Després de la Guerra Civil, la festa va entrar en una llarga etapa d’estancament. A finals dels setanta, els joves i les institucions democràtiques buscaven una manera de revitalitzar-la.
El 1983, calien dues colles amb nom propi, proves, motius per incorporar-s’hi i una rivalitat festiva. Blancs i Blaus van oferir una manera concreta de participar: qui s’hi afegia ajudava a organitzar la festa.
UNA HISTÒRIA DE CANVIS
El model de 1983 va arribar després d’un segle de canvis de data, declivi, recerca i proves locals.
Després de segles de celebració al voltant de Sant Esteve, el 26 de desembre, Granollers va traslladar la Festa Major a l’1–5 de setembre. El fred dificultava la celebració pública que volia la ciutat. El trasllat va mantenir la festa, però en una altra època de l’any.
Obre la fontLa història recordada d’El Rayo i Maynou planteja una pregunta: qui podia fer més maons en una hora? Un setmanari local de l’època registra un concurs entre Bonet i Maynou. Les dues fonts donen noms diferents, però coincideixen a descriure una competició pública que acabava amb un berenar compartit.
Obre la fontDesprés de reunir-se amb les societats locals, el municipi va traslladar la festa al darrer dijous d’agost. Les entitats, els balls, els concerts i els actes populars ja formaven part de la vida festiva local.
Obre la fontLes dècades de postguerra van portar estancament. Després dels anys cinquanta, l’Ascensió es va convertir en la festa principal de la ciutat i la Festa Major va anar perdent pes. El canvi democràtic va portar la Murga i altres proves. El model compartit no es va consolidar fins més endavant.
Obre la fontJoves vinculats a l’AV Sota el Camí Ral i al Casal del Jove van convertir la història dels rajolers en el model dels Blancs i Blaus. El jurat i la competició feien visible la participació. A més, la colla guanyadora triava el pregoner de l’any següent.
Obre la fontPobles propers van adaptar la lògica de les colles, els colors i les proves a les seves històries. La difusió més ben documentada passa pel Vallès. En altres llocs, les fonts mostren elements del format adaptats a les identitats locals.
Obre la fontEL PUNT D’INFLEXIÓ
El 1983, Granollers va convertir el record de l’aposta en una Festa Major participativa.
Dos rajolers competeixen. La gent s’hi acosta per seguir la prova i comparteix un berenar al final. La competició és fàcil d’entendre: una habilitat, un temps i dos bàndols.
L’aposta va convertir la feina en una competició pública.
Obre la fontUna proposta impulsada per joves dona a l’aposta un programa, un jurat i dues colles. Blancs i Blaus conviden els veïns a organitzar, actuar, competir i tornar l’any següent.
El record de l’aposta va donar forma a una Festa Major amb participació ciutadana.
Obre la fontL’estudi d’impacte compta 272 actes programats i aproximadament 80.000 participants. El mateix estudi registra participació ciutadana organitzada en 240 actes. A aquesta escala, la festa és una xarxa d’entitats, colles, serveis públics i visitants.
La participació ciutadana organitzada consta en 240 dels 272 actes.
Obre la fontCOM ES VA ESTENDRE
Les festes catalanes tenen una llarga història d’entitats locals, processons, foc, dansa, castells i reinvenció. Granollers va fer especialment visible una manera de promoure la participació; altres pobles en van adaptar alguns elements.
El model es basa en quatre elements: una història local que la gent pugui reconèixer, colles amb nom propi i obertes a nous participants, activitats que impliquin els veïns i una festa que torna cada any.
Aquests elements depenen els uns dels altres: els colors necessiten una història local, la competició necessita hospitalitat i el programa necessita persones que l’organitzin i el portin al carrer. A Granollers, la colla guanyadora també triava el pregoner de l’any següent; així, el resultat influïa en la festa següent.
Cada poble va adaptar el model a la seva història. A Llinars del Vallès, Mollet, Santa Eulàlia de Ronçana, l’Ametlla, Montornès, Canovelles i Sant Celoni van canviar els noms, el nombre de colles i les proves. A Montmeló, es va provar una sèrie de reptes que es va acabar al cap d’una dècada. Fora del Vallès, Premià de Mar i el Masnou tenen bàndols rivals semblants, vinculats a les seves històries marineres. En tots aquests casos, cada poble va posar al centre la seva pròpia història.
La difusió més ben documentada es concentra al Vallès i als pobles veïns. En altres casos catalans, les fonts sostenen amb més força que hi va haver adaptacions semblants que no pas una única línia directa de transmissió.
Vermells / Blaus
Una rivalitat de dos colors va arribar a un poble veí, amb noms i identitat festiva propis.
Morats / Torrats
La lògica dels colors es va convertir en una parella de colles amb noms propis de Mollet.
Joc dels Colors
Quatre colors i una estructura de joc van eixamplar el camp més enllà d’un duel de dues colles.
Dalt / Baix
Una geografia local, dalt i baix, va fer la divisió que a Granollers feien els colors.
Bartomeus / Pereantons
Les identitats del poble van substituir una plantilla genèrica de vermell contra blau.
Cans / Ovelles · Senys / Negres
A finals de la dècada, el model de colles, colors i proves ja s’havia adaptat en diversos pobles del Vallès.
Melons / Creuats
Deu anys de proves, amb estirades de corda i reptes de donació, també van mostrar com costa sostenir el model.
Pirates / Premianencs · bàndols històrics locals
Fora del Vallès, les festes de Premià de Mar i el Masnou també tenen bàndols rivals vinculats a històries locals.
LA FESTA DES DE DINS
Abans, sovint les institucions organitzaven les festes per a un públic que hi anava a mirar. Blancs i Blaus conviden la gent a participar-hi: apuntar-se a una colla, assajar, construir, cuinar, preparar una disfressa, portar un objecte, jutjar una prova, acollir visitants o contribuir a l’ambient dels carrers. L’Ajuntament aporta infraestructura i assumeix les seves responsabilitats públiques. Les entitats i els participants comparteixen la feina.
Aquesta estructura es podia adaptar a altres pobles. Cadascun hi podia trobar un motiu propi per formar colles i convidar-hi nous participants. Les colles poden representar colors, barris, animals, oficis, llocs o personatges de la història local. Durant uns dies, tothom qui s’hi incorpora contribueix a fer la festa.
La Festa Major també va donar lloc a iniciatives que van anar més enllà de la setmana festiva. El 1990, una competició de castells va reunir Blancs, Castellers de Barcelona i Minyons de Terrassa. L’entusiasme va contribuir a fundar els Xics de Granollers el gener de 1991, oberts a persones de tots dos bàndols. L’entitat va continuar després de la festa.
EL COST DE L’ESCALA
El mateix estudi d’impacte que descriu l’abast del model també en destaca els costos: concentració, soroll, residus, seguretat i pressió ambiental, a més d’una participació desigual entre barris. Una festa que demana a tota la ciutat que hi participi ha de continuar preguntant qui té accés al temps, l’espai, els diners i la confiança necessaris per entrar-hi.
Els organitzadors d’altres pobles van triar els noms, les regles i la manera d’organitzar les proves; alguns van deixar de fer-les. Les fonts permeten una conclusió més precisa: Granollers és un dels exemples moderns més clars de recuperació d’una festa local mitjançant la participació organitzada, la rivalitat festiva i una competició pública.
La rivalitat pot reforçar el sentiment de pertinença. Esdevé una barrera quan les colles deixen d’acollir nous participants, la competició pesa més que l’acollida o la festa deixa gent al marge.
QUÈ EN POT APRENDRE CADA POBLE
Granollers va convertir una història local en una Festa Major que la ciutadania organitza i celebra conjuntament. Altres pobles poden inspirar-se en aquest model, però cadascun ha de donar-li una història i una forma pròpies.
FontsFONTS
La història municipal i l’arxiu expliquen el calendari de Granollers, l’aposta de 1897 i la recuperació de 1983. El periodisme regional i un estudi comparatiu documenten les adaptacions al Vallès i més enllà. Les dades de participació, els costos i els efectes de la concentració provenen de l’estudi d’impacte de la Diputació de Barcelona / CERC sobre la festa de 2025. El context de les festes catalanes prové de la Xarxa d’Arxius Comarcals.
El relat de la ciutat sobre el calendari de la Festa Major, l’aposta dels rajolers de 1897, la recuperació de 1983 i les regles dels Blancs i Blaus.
La proposta de set pàgines que va recuperar el record de l’aposta i va plantejar una nova Festa Major participativa.
La retrospectiva municipal de la quarantena edició de 2023 i de les dues idees fundadores: rivalitat festiva i participació massiva.
L’estudi de 2026 sobre la festa de 2025: participació, abast, valor econòmic i social, governança, efectes de la concentració i adaptació del model.
Un recorregut documentat per les colles de colors i les competicions festives del Vallès, dels pobles veïns i d’alguns casos més enllà.
Un estudi comparatiu anterior sobre l’expansió del model, amb exemples fora del Vallès com Premià de Mar i el Masnou.
La història de com una competició de castells durant la Festa Major va contribuir a la fundació dels Xics de Granollers el 1991.
Una història més àmplia de les festes locals catalanes, les entitats i la reactivació cultural del període democràtic.