UNA FESTA MAJOR, LLEGIDA COM UNA INVENCIÓ CÍVICA
El 1983, Granollers va recuperar una Festa Major que havia perdut força. Una història de 1897 sobre dos rajolers es va convertir en un concurs públic entre Blancs i Blaus. El format es va estendre pel Vallès i després va aparèixer, adaptat a històries locals, en altres pobles catalans.
Segueix el pas de l’anècdota de taller a la maquinària pública.GRANOLLERS · VALLÈS ORIENTAL1897 → 1983 → L’ONADA
LA VERSIÓ BREU
La història moderna de Granollers comença amb un problema de calendari. La Festa Major havia estat vinculada a Sant Esteve i, fins al 1857, se celebrava el 26 de desembre. El 1858 es va traslladar a l’1–5 de setembre perquè el fred dificultava el tipus de celebració pública que la ciutat volia. El patró es mantenia. La temporada canviava.
Aquest canvi apunta a una realitat més gran. Una Festa Major viu gràcies a un acord entre la memòria, el temps, les institucions, les entitats i les ganes de trobar-se en públic. Granollers va continuar revisant aquest acord: el 1930 la festa es va tornar a moure, al darrer dijous d’agost; després de la Guerra Civil va entrar en una llarga etapa d’estancament; a la fi dels setanta, el jovent i les institucions democràtiques buscaven una forma que tornés a tenir vida.
El 1983, la resposta va ser pràctica. Calien dues colles amb nom, reptes, motius perquè la gent s’hi incorporés i una rivalitat juganera. Blancs i Blaus es van convertir en una invitació cívica. La gent que hi entrés ajudaria a fer la festa.
EL GIR LLARG
El model de 1983 tenia una història llarga. Va arribar després d’un segle d’ajustos, declivi, recerca i petits experiments.
Després de segles de celebració al voltant de Sant Esteve, el 26 de desembre, Granollers va traslladar la Festa Major a l’1–5 de setembre. El fred era una raó pràctica. El canvi també demostrava que la continuïtat podia sobreviure en un altre marc.
Obre la fontL’aposta recordada entre El Rayo i Maynou preguntava qui podia fer més maons en una hora. Un setmanari local de l’època registra un concurs entre Bonet i Maynou. L’arxiu dona noms diferents, però l’escena es manté: bàndols, públic, habilitat i un berenar compartit al final.
Obre la fontDesprés de reunir-se amb les societats locals, el municipi va traslladar la festa al darrer dijous d’agost. Les entitats, els balls, els concerts i els actes populars ja formaven part de la seva ecologia.
Obre la fontLes dècades de postguerra van portar estancament. Després dels anys cinquanta, l’Ascensió es va convertir en la festa principal de la ciutat i la Festa Major funcionava cada vegada més com una pausa del calendari. El canvi democràtic va portar la Murga i altres proves. Una gramàtica compartida encara trigaria a consolidar-se.
Obre la fontJoves vinculats a l’AV Sota el Camí Ral i al Casal del Jove van convertir la història dels rajolers en el model dels Blancs i Blaus. Un jurat, una competició i el fet que la colla guanyadora triés el pregoner de l’any següent feien visible la participació i li donaven conseqüències.
Obre la fontPobles propers van adaptar la lògica de dues colles, colors i reptes a les seves històries. El fil documentat més clar passa pel Vallès. Més enllà, elements del format apareixen en festes locals amb identitats pròpies.
Obre la fontEL PUNT D’INFLEXIÓ
L’anècdota va créixer quan Granollers li va donar una funció pública.
Dos rajolers competeixen. El poble hi posa seguidors, atenció i un final al voltant d’un berenar. L’escena perdura perquè tothom la pot seguir: una habilitat, un temps i dos bàndols.
La seva força és una forma social que es pot repetir.
Obre la fontUna proposta jove dona a l’aposta un programa, un jurat i dues colles. Blancs i Blaus conviden els veïns a organitzar, actuar, competir i tornar l’any següent.
La història antiga es converteix en una regla per fer la festa present.
Obre la fontL’estudi d’impacte compta 272 actes programats i aproximadament 80.000 participants. En 240 actes hi consta participació ciutadana organitzada. A aquesta escala, la festa és una xarxa d’entitats, colles, serveis públics i visitants.
La unitat de la festa és la capacitat de la ciutat de produir molts actes plegada.
Obre la fontQUÈ VA VIATJAR
La festa catalana té una llarga història de festes locals, entitats, processons, foc, dansa, castells i reinvenció. La contribució específica de Granollers va ser fer especialment visible una gramàtica participativa; altres pobles en van adaptar parts.
La gramàtica avança en quatre passos. Trobar una història local que es pugui explicar. Donar al públic bàndols amb nom i oberts a gent nova. Fer visible la participació amb proves, actuacions, menjar, colors i feina col·lectiva. Convertir el resultat en una memòria cívica que torna cada any.
Els quatre elements depenen l’un de l’altre. Els colors necessiten una història local. La competició necessita hospitalitat. El programa necessita organitzadors que el portin al carrer. El model granollerí els va mantenir junts i va donar a la colla guanyadora un paper en el capítol següent: triar el pregoner.
La influència apareix com una cadena de traduccions. A Llinars del Vallès, Mollet, Santa Eulàlia de Ronçana, l’Ametlla, Montornès, Canovelles i Sant Celoni van canviar els noms, el nombre de colles i les proves. A Montmeló, el model es va convertir en una sèrie de reptes que es va acabar després d’una dècada. Fora del Vallès, Premià de Mar i el Masnou van adaptar l’impuls a identitats marineres i històries locals. La prova és la història pròpia que cada poble va posar al centre.
La cadena documentada és més forta al Vallès i als pobles veïns. En altres casos catalans, les fonts sostenen amb més fermesa la idea d’adaptació i semblança que una única línia directa de transmissió.
Vermells / Blaus
Una rivalitat de dos colors va arribar a un poble veí, amb noms i identitat festiva propis.
Morats / Torrats
La lògica dels colors es va convertir en una parella de colles amb noms propis de Mollet.
Joc dels Colors
Quatre colors i una estructura de joc van eixamplar el camp més enllà d’un duel de dues colles.
Dalt / Baix
Una geografia local, dalt i baix, va fer la divisió que a Granollers feien els colors.
Bartomeus / Pereantons
Les identitats del poble van substituir una plantilla genèrica de vermell contra blau.
Cans / Ovelles · Senys / Negres
A la fi de la dècada, la gramàtica ja era llegible en diversos pobles del Vallès.
Melons / Creuats
Deu anys de proves, amb estirades de corda i reptes de donació, també van mostrar com costa sostenir el model.
Pirates / Premianencs · bàndols històrics locals
Més enllà de la comarca, el mateix impuls participatiu de dues colles es va adaptar a històries marineres.
LA FESTA DES DE DINS
Les festes d’abans sovint les organitzaven les institucions per a un públic que hi anava a mirar. Blancs i Blaus posen la gent a treballar: apuntar-se a una colla, assajar, construir, cuinar, inventar una disfressa, portar un objecte, jutjar una prova, acollir un visitant o mantenir viu el carrer. L’Ajuntament aporta infraestructura i responsabilitat pública. Les entitats i els participants comparteixen la feina.
Aquesta estructura va fer transportable el model. Cada poble podia trobar el seu motiu per triar bàndol i la seva manera justa de fer que la gent es trobés a través de la tria. Els bàndols poden representar colors, barris, animals, oficis, geografia o personatges recordats. La invitació de fons és assumir durant uns dies la responsabilitat de l’atmosfera del poble.
La història també va créixer cap endins. El 1990, una competició de castells durant la Festa Major va reunir Blancs, Castellers de Barcelona i Minyons de Terrassa. L’entusiasme va contribuir a fundar els Xics de Granollers el gener de 1991, oberts a persones de tots dos bàndols. La festa va ajudar a crear una entitat que va sobreviure a la setmana.
EL COST DE L’ESCALA
El mateix estudi d’impacte que descriu l’abast del model també en destaca els costos: concentració, soroll, residus, seguretat i pressió ambiental, a més d’una participació desigual entre barris. Una festa que demana a tota la ciutat que hi participi ha de continuar preguntant qui té accés al temps, l’espai, els diners i la confiança necessaris per entrar-hi.
Els organitzadors d’altres pobles van triar els seus noms, les seves regles i els seus finals; alguns van abandonar el format. Les proves sostenen una conclusió més precisa: Granollers va oferir un dels exemples moderns més clars de reconstrucció d’una festa local al voltant de la participació organitzada, la rivalitat juganera i un concurs públic pel capítol següent.
La rivalitat funciona com un pont cap a la pertinença. Es converteix en una barrera quan les colles es tanquen, la competició pesa més que l’acollida o l’escala amaga qui en queda fora.
LA IDEA QUE ES POT TRANSPORTAR
La contribució duradora de Granollers va ser convertir una memòria local en feina compartida. Altres festes en poden manllevar el principi; cada poble li ha de donar una història i una forma pròpies.
FontsFONTS
La història i l’arxiu municipals expliquen el calendari de Granollers, l’aposta de 1897 i la recuperació de 1983. El periodisme regional i un estudi comparatiu segueixen les adaptacions pel Vallès i més enllà. Les dades de participació i els punts de pressió provenen de l’estudi d’impacte de la Diputació de Barcelona / CERC sobre la festa de 2025. El context català més ampli prové de la Xarxa d’Arxius Comarcals.
El relat de la ciutat sobre el calendari patronal, l’aposta dels rajolers de 1897, la recuperació de 1983 i les regles dels Blancs i Blaus.
La proposta de set pàgines que va traduir l’aposta recordada en una nova festa participativa.
La retrospectiva municipal de la quarantena edició de 2023 i de les dues idees fundadores: rivalitat festiva i participació massiva.
L’estudi de 2026 sobre la festa de 2025: participació, abast, valor econòmic i social, governança, punts de pressió i exportació del model.
Un recorregut documentat per les colles de colors i les competicions festives del Vallès, dels pobles veïns i d’alguns casos més enllà.
Un estudi comparatiu anterior sobre l’expansió del model, amb exemples fora del Vallès com Premià de Mar i el Masnou.
La història de com una competició de castells durant la Festa Major va ajudar a fundar els Xics de Granollers el 1991.
Una història més àmplia de les festes locals catalanes, les entitats i la reactivació cultural del període democràtic.