1957
Barcelona · 29 vols, 1946–2025
Les platges de Barcelona: on era el mar el 1957 i on és ara
A la fotografia aèria del 1957, al Poblenou el mar arribava fins al terraplè del tren. Avui la vora de l’aigua de la Mar Bella és 270 metres més cap al mar. A la Barceloneta és gairebé exactament on era. Entre la Barceloneta i la Mar Bella hi ha platges que va construir la ciutat, i cada any el mar s’endú part de la seva sorra.
Baixa: les fotos canvien sota el text.
La Barceloneta ja tenia platja#
Les fotografies de sota es van fer des d’un avió el 1957. La línia vermella és la vora de l’aigua en aquestes fotos; la línia blava, la vora de l’aigua el juny del 2025. A Sant Miquel i la Barceloneta, en 39 de les 42 línies de mesura la separació entre la línia vermella i la blava és inferior a 20 metres, i a la Barceloneta la distància habitual és d’un o dos metres, molt per sota del marge d’error de ±10 m de les fotos antigues.
Aquesta foto desmenteix la idea que Barcelona no tenia platges abans dels Jocs Olímpics. La platja hi era. Més al nord, a la sorra entre la Barceloneta i el Poblenou, hi havia el Somorrostro, un barri de barraques: unes 600 barraques i més de 1.500 persones el 1966, quan el van enderrocar.
Al Poblenou el mar arribava a la via del tren#
Continua cap al nord-est. A les fotos del 1957 aquí no hi ha platja: l’aigua arribava fins a les pedres del terraplè del tren de la costa, amb les fàbriques al darrere. (Al vol del 1946 encara s’hi veu una franja estreta de sorra.)
Avui la vora de l’aigua és 202 metres més cap al mar al Bogatell i 270 metres a la Mar Bella. Del Bogatell a Llevant, fins i tot el passeig marítim de darrere les platges és on les fotos del 1957 mostren aigua.
1986–1992: runa, desguassos i una costa nova#
El 1986 el tren encara hi era, i al davant hi havia una franja ampla de sorra i runa. Els enginyers de la Direcció General de Costes que van refer aquest litoral van escriure després que era un dels trams més degradats de la costa espanyola, un lloc on tothom podia llençar qualsevol cosa.
Les obres es van acabar just abans dels Jocs, el juliol del 1992. Els espigons ja hi eren, construïts per portar mar endins els desguassos de la ciutat; es van refer durant les obres i es van bombar 1.485.476 metres cúbics de sorra a les platges noves, del Somorrostro a la Mar Bella. El vol del març del 1990 les mostra a mig fer.
Sorra retinguda entre espigons#
La solució, en paraules dels enginyers, va ser fer platges encaixades entre cada dos espigons. Cada badia es va dissenyar amb la forma que adopta de manera natural una platja arrecerada per un cap. El vol de l’abril del 1993 és el primer que mostra la nova costa acabada.
La sorra no es queda quieta. Les onades la mouen al llarg de la costa, i els amidaments que van fer els mateixos enginyers després de les obres ja mostraven que la majoria de les badies semblaven girar lleugerament cap al sud. Els espigons frenen aquest moviment, però no l’aturen.
En el conjunt de les nou platges, la sorra aportada el 2010 va desaparèixer en uns deu anys#
El 2010 l’Estat va aportar fins a 750.000 metres cúbics de sorra a sis platges de la ciutat. Les fotos ho mostren: el Bogatell va passar de 52 m d’amplada el 2009 a 97 m el 2011, i la Nova Mar Bella, de 82 m a 127 m.
Sumant les nou platges, la superfície de sorra mesurada a les fotos va pujar de 252.000 m² el 2009 a 349.000 m² l’octubre del 2010. El 2018 ja era a prop del valor del 2009, el 2021 va baixar a 234.000 m² i del 2022 al 2024 es va mantenir al voltant del nivell del 2009.
L’Ajuntament calcula la pèrdua en 30.000 metres cúbics de sorra l’any. Fa 20 anys que l’Institut de Ciències del Mar observa aquestes platges amb càmeres. El 2024, Gonzalo Simarro, enginyer de l’institut, va dir que el Bogatell havia perdut de mitjana 20 metres d’amplada en 14 anys. Les fotos indiquen 27 m perduts del 2011 al juliol del 2024 (33 m des del màxim de l’octubre del 2010), una pèrdua més gran que la que esmentava Simarro.
Superfície de sorra, totes les platges (m²) Quin efecte van tenir les darreres aportacions de sorra#
Els mesos posteriors a l’anunci del gener del 2025 es van portar a Sant Sebastià 40.000 metres cúbics de sorra extreta en excavar un aparcament al costat de l’antic mercat del peix. La platja feia 40 m d’amplada el juliol del 2024 i 51 m el juny del 2025.
Fins al maig del 2024: 23.000 metres cúbics portats del Masnou a la Nova Mar Bella després dels temporals de novembre. La platja feia 79 m el setembre del 2023 i 90 m el juliol del 2024.
Des de finals de maig del 2024, la sorra dragada a la bocana del Port Olímpic (17.000 metres cúbics en total) va anar a Sant Sebastià, la Barceloneta i la Nova Icària. A les fotos del juliol del 2024, cap de les tres no és clarament més ampla que el setembre del 2023, abans dels temporals de novembre.
Cada platja, vol a vol#
Toca una platja a la franja o tria-la a sota. La franja és la costa desplegada en línia recta, de Sant Sebastià a l’esquerra a Llevant a la dreta; la ciutat queda a dalt i el mar a baix.
Fotografies aèries: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), vols 1946–2025; costa desplegada en línia recta.
| Platja | Amplada 2025 | Respecte al 1957 |
|---|---|---|
| Platja de Sant Sebastià | 51 m | La vora de l’aigua és 14 m més cap al mar que el 1957. |
| Platja de Sant Miquel | 62 m | La vora de l’aigua és 14 m més cap a la ciutat que el 1957. |
| Platja de la Barceloneta | 45 m | La vora de l’aigua és a prop d’on era el 1957 (±10 m). |
| Platja del Somorrostro | 59 m | La vora de l’aigua és a prop d’on era el 1957 (±10 m). |
| Platja de la Nova Icària | 92 m | La vora de l’aigua és 118 m més cap al mar que el 1957. |
| Platja del Bogatell | 74 m | La vora de l’aigua és 202 m més cap al mar que el 1957. |
| Platja de la Mar Bella | 53 m | La vora de l’aigua és 270 m més cap al mar que el 1957. |
| Platja de la Nova Mar Bella | 85 m | La vora de l’aigua és 169 m més cap al mar que el 1957. |
| Platja de Llevant | 72 m | La vora de l’aigua és 154 m més cap al mar que el 1957. |
Com s’ha mesurat#
Les fotos són les ortofotos de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC): 29 vols entre el 1946 i el 2025 que cobreixen el litoral de la ciutat (el del 1994, només una part). Al llarg dels 5,7 km de costa, de Sant Sebastià a Llevant, es van traçar 286 línies perpendiculars a la costa, una cada 20 metres, a partir d’una línia fixa dibuixada al llarg del carrer que voreja el mar.
A cada línia i a cada vol, la vora de l’aigua és el punt on comença una superfície contínua d’aigua. Es va llegir automàticament a partir del color dels píxels i es va revisar a ull sobre les fotos; al costat dels espigons i de les esculleres, on una estructura talla l’aigua, es van treure les línies amb valors impossibles. L’amplada d’una platja és la distància de la vora de l’aigua fins a la vora de la sorra seca del costat de la ciutat, que és fixa per a cada línia: la mediana de les seves posicions als vols del 2008 al 2025 (sense el 2016). L’amplada de cada platja és la mediana de les amplades mesurades a les seves línies; la superfície d’una platja és aquesta amplada multiplicada per la seva llargada.
Els vols es van fer en mesos diferents i amb el mar en condicions diferents. Entre dos vols d’estiu seguits i sense aportacions de sorra, l’amplada d’una platja canvia 3 m o més aproximadament la meitat de les vegades: les diferències de pocs metres diuen poc. Les fotos antigues encaixen amb la del 2025 amb pocs metres d’error als carrers de l’Eixample i al parc de la Ciutadella; per al 1946 i el 1957, compta amb un marge de ±10 m.
Exclosos del càlcul de les amplades: el març del 1990 (les obres estaven en marxa), el 2000 (unions entre fotos que travessen la platja), el novembre del 2016 (onades a la platja el dia del vol) i, a Sant Sebastià i Sant Miquel, el 2004 (aigua tèrbola llegida com a mar). Els amidaments comencen el 1993 per a la majoria de platges; a la Nova Mar Bella el 2006 i a Llevant el 2008, quan ja s’havien acabat les obres del darrere, visibles a les fotos del 2003 al 2006. Per al vol del 1956–1957, l’ICGC data les fotos el 1957.
On s’aturen els amidaments#
Una foto mostra superfície, no volum: la sorra sota l’aigua, que sosté la platja, no es veu, de manera que els metres cúbics d’aquesta pàgina són els que han anunciat les administracions, no mesurats aquí. El Port Olímpic i la zona del Fòrum no són platges i s’han deixat fora. Al vol del 1946, les onades de la Barceloneta fan difícil llegir la vora de l’aigua; la comparació amb el passat fa servir el vol del 1957.
Fonts#
- ICGC, ortofotos de Catalunya 1946–2025 (servei WMS orto-territorial), amb les dates dels vols. icgc.cat
- Peña, C. i Covarsí, M., Project, works and monitoring at Barcelona Olympic beaches, Coastal Engineering 1994, cap. 257: el litoral abans, els espigons, 1.485.476 m³ de sorra. icce-ojs-tamu.tdl.org
- Catalan News, 21 de maig del 2024: 23.000 m³ a la Nova Mar Bella; l’aportació del 2010, fins a 750.000 m³ en sis platges. catalannews.com
- Ajuntament de Barcelona, 22 de gener del 2025: 40.000 m³ a Sant Sebastià, 8.000 m³ a Llevant i la Mar Bella; les platges perden 30.000 m³ l’any. ajuntament.barcelona.cat
- BSM, 29 de maig del 2024: 17.000 m³ dragats a la bocana del Port Olímpic, per a Sant Sebastià, la Barceloneta i la Nova Icària. bsmsa.cat
- Catalan News, 3 d’abril del 2024: Gonzalo Simarro (Institut de Ciències del Mar) sobre el Bogatell, 20 m perduts en 14 anys. catalannews.com
- Gran Enciclopèdia Catalana, «el Somorrostro»: les barraques, els veïns, l’enderroc del 1966. enciclopedia.cat