El mur que va conservar les ferides

Al Barri Gòtic, a dues passes de la catedral, hi ha una placeta on no se sent res més que la font. La plaça de Sant Felip Neri. I al mur de l'església, forats. Petits, atapeïts, a la pedra que envolta la porta.

Els prendries per pedra vella. No ho són.

L'església es va començar a bastir el 1721 i es va beneir el 1752. A dins, la imatge del Crist conserva encara la metralla de la bomba caiguda el 30 de gener de 1938.

El MUHBA, el museu d'història de la ciutat, ho diu clar: els efectes de la metralla encara són visibles a la façana. El mur que mires és l'únic que va quedar dret.

Diumenge, 30 de gener de 1938

El MUHBA registra dues onades aquell matí, a les 8:55 i a les 11:25: dues formacions de sis avions Savoia S-79 de l'Aviazione Legionaria italiana, des de la base de Mallorca, amb 36 bombes de 250 kg i 24 de 20 kg sobre el port i el centre. Un comunicat nacionalista va presentar l'atac com a represàlia, després d'un atac frustrat sobre Salamanca.

Una de les bombes de 250 quilos va caure a la plaça i va esfondrar el soterrani. El soterrani de l'església i del convent servia de refugi antiaeri, però mai no s'havia habilitat com a tal, i la feble estructura va cedir. A dins hi havia infants del barri i infants refugiats d'altres parts d'Espanya. Els supervivents Frederic i Camil Roig hi van perdre els germans, Lluís i Hilari.

Els S-79 volaven de dia, des de gran altura, sobre zones habitades: més de 400 km/h, càrrega de 1.000 kg, lliurats — diu el dossier didàctic de Girona — per ordre personal de Mussolini, per provar-los en combat.

Entre onades, la plaça es va omplir de rescatadors. L'ajuntament de Barcelona descriu el matí com un bombardeig continu entre les 9:00 i les 11:20: un marc municipal, al costat de les hores del MUHBA, mai fos amb elles.

La calma va ser un parany: la segona onada va sorprendre els rescatadors en plena feina, entre la runa.

La historiadora Laia Gallego Vila, en un estudi del 2017, parla de tres atacs aeris aquell dia; per això aquesta pàgina no publica mai un recompte d'onades sense atribució. A la ciutat, 87 edificis es van derruir o van quedar afectats: 9 carrers i 2 places, a més de l'estació del Morrot i la fàbrica Maquinista.

Després de la guerra, el règim de Franco va donar a les marques un altre nom: va dir que eren bales d'escamots d'afusellament que havien executat capellans vora el mur. L'ajuntament de Barcelona anomena avui aquesta versió pel que va ser: una tapadora de la massacre.

La premsa de l'època va xiuxiuejar el mateix. La Vanguardia, 18 de desembre de 1958: «en la cual estalló una bomba durante la contienda civil, que causó el derrumbamiento de inmuebles y el ensanchamiento de la recoleta plaza» («Crónica de la jornada. La plaza de San Felipe Neri», p. 23).

I cinc anys després, al mateix diari: «las destrucciones causadas en el edificio y en la plaza por un bombardeo, durante nuestra guerra» (Pedro Voltes, «Otro éxito de la revalorización del barrio gótico…», La Vanguardia, 23 de juliol de 1963, p. 21).

Un bombardeig, en «la nostra» guerra. Això va ser tot el que es va poder dir, durant tant de temps, sobre un matí amb 42 morts.

Als anys cinquanta, l'arquitecte Adolf Florensa va refer la plaça: no la va reconstruir, la va recrear, amb elements renaixentistes portats d'altres solars bombardejats, amb una font, amb l'aspecte d'avui. Dels danys, Florensa escriu que la plaça va ser netejada de runa — descombrada — i ampliada. Cap decisió de conservar les marques no apareix a les fonts consultades.

Per això aquesta pàgina diu només això: les marques encara hi són. El mur mostra encara el que el règim va intentar rebatejar.

Les primeres plaques d'homenatge no van arribar fins al 2007, petites i discretes. El faristol explicatiu es va anunciar el 2018 i es va inaugurar el 22 d'octubre de 2018. I el 30 de gener de 2013, l'associació Altraitalia hi va aportar el seu homenatge.

La placa municipal del 2007 diu: «En memòria de les víctimes del bombardeig de Sant Felip Neri. Aquí varen morir 42 persones –la majoria infants– per l'acció de l'aviació franquista el 30 de gener de 1938.» En memòria de les víctimes: aquí van morir 42 persones — la majoria infants — sota l'aviació franquista.

La placa d'Altraitalia hi afegeix, amb les seves lletres: 30 dels 42 eren nens refugiats de guerra, acollits als espais del convent, i condemna els «bombardeigs de saturació com a crims de lesa humanitat».

A la plaça: 42 morts, la majoria infants. Villarroya, citat per Poblet i Feijoo, documenta 41 sota la runa, 28 dels quals infants, incloses tres parelles de germans; molts no van ser mai identificats. A la ciutat, aquell dia: 216 morts i 125 ferits, l'únic bombardeig amb més morts que ferits.

El gener del 1938 va portar 8 bombardeigs — els dies 1, 7, 11, 15, 19, 20, 25 i 30 — amb uns 600 morts, més atacs que en tot el 1937 (el dossier de Girona; Gallego Vila). El 19 de gener: uns 170 morts i més de 200 ferits (Poblet i Feijoo). En tota la guerra, Barcelona va comptar unes 2.500 víctimes, uns 200 bombardeigs, més de 1.300 refugis inventariats (Poblet i Feijoo; Gallego Vila; el programa municipal) i — diu el dossier de Girona — 1.900 bombes caigudes sobre la ciutat. El febrer va portar una pausa, després de pressions diplomàtiques britàniques (Poblet i Feijoo); després va ser pitjor.