Marques de metralla al mur de Sant Felip Neri

Al Barri Gòtic, molt a prop de la catedral, se sent la font a la plaça de Sant Felip Neri. Al mur de l'església hi ha forats petits i molt junts al voltant de la porta. Són marques de metralla.

La construcció de l'església va començar el 1721 i es va beneir el 1752. A dins, la imatge de Crist conserva metralla de la bomba que va caure el 30 de gener de 1938.

El MUHBA, el museu d'història de la ciutat, indica que els efectes de la metralla encara es veuen a la façana. El mur que tens al davant va ser l'únic que va quedar dempeus.

Diumenge, 30 de gener de 1938

El MUHBA registra dues onades aquell matí, a les 8:55 i a les 11:25. Hi van participar dues formacions de sis avions Savoia S-79 de l'Aviazione Legionaria italiana, que van sortir de la base de Mallorca. Sobre el port i el centre van caure 36 bombes de 250 kg i 24 de 20 kg. Un comunicat nacionalista va presentar l'atac com una represàlia per un atac frustrat contra Salamanca.

Una de les bombes de 250 quilos va caure a la plaça i va enfonsar el soterrani. El soterrani de l'església i del convent servia de refugi antiaeri, tot i que no s'havia habilitat com a tal. L'estructura, que era feble, va cedir. A dins hi havia infants del barri i infants refugiats d'altres parts d'Espanya. Els supervivents Frederic i Camil Roig hi van perdre els germans, Lluís i Hilari.

El dossier didàctic de Girona explica que els S-79 volaven de dia, a més de 400 km/h i des de gran altura, per sobre de zones habitades. Cada avió duia una càrrega de 1.000 kg. Mussolini n’havia ordenat personalment el lliurament per provar-los en combat.

L'Ajuntament de Barcelona descriu el matí com un bombardeig continu entre les 9:00 i les 11:20, mentre que el MUHBA registra dues onades, a les 8:55 i a les 11:25. Durant la pausa entre les dues onades, els equips de rescat van treballar entre la runa de la plaça. La segona onada els va sorprendre mentre treballaven.

En un estudi del 2017, la historiadora Laia Gallego Vila parla de tres atacs aeris aquell dia. És un recompte diferent del de les dues onades que registra el MUHBA. A la ciutat, 87 edificis es van ensorrar o van quedar afectats. També hi va haver danys a 9 carrers, 2 places, l'estació del Morrot i la fàbrica Maquinista.

Després de la guerra, el règim de Franco va afirmar que les marques eren impactes de bales d'escamots d'afusellament que havien executat capellans vora el mur. L'Ajuntament de Barcelona defineix avui aquesta versió com una tapadora de la massacre.

El 1958, La Vanguardia va descriure els danys així: «en la cual estalló una bomba durante la contienda civil, que causó el derrumbamiento de inmuebles y el ensanchamiento de la recoleta plaza» («Crónica de la jornada. La plaza de San Felipe Neri», p. 23).

Cinc anys després, La Vanguardia els va descriure com «las destrucciones causadas en el edificio y en la plaza por un bombardeo, durante nuestra guerra» (Pedro Voltes, «Otro éxito de la revalorización del barrio gótico…», 23 de juliol del 1963, p. 21).

L'article parlava d'un bombardeig durant «la nostra guerra», sense identificar qui havia atacat la plaça. Aquell dia hi van morir 42 persones.

Als anys cinquanta, l'arquitecte Adolf Florensa va remodelar la plaça amb elements renaixentistes traslladats d'altres solars bombardejats i una font. Florensa va escriure que la plaça es va netejar de runa — descombrada — i es va ampliar. Les fonts consultades no documenten cap decisió expressa de conservar les marques.

Les marques encara es veuen al mur.

Les primeres plaques municipals d'homenatge, petites i discretes, es van instal·lar el 2007. El 30 de gener de 2013, l'associació Altraitalia va retre homenatge a les víctimes. El faristol explicatiu es va anunciar el 2018 i es va inaugurar el 22 d'octubre d'aquell any.

La placa municipal del 2007 diu: «En memòria de les víctimes del bombardeig de Sant Felip Neri. Aquí varen morir 42 persones –la majoria infants– per l'acció de l'aviació franquista el 30 de gener de 1938.»

La placa d'Altraitalia precisa que 30 de les 42 víctimes eren infants refugiats de guerra acollits al convent. També condemna els «bombardeigs de saturació com a crims de lesa humanitat».

El 13 de febrer de 1937, abans dels atacs aeris, el creuer italià Eugenio di Savoia va bombardejar Barcelona des del mar. Hi van morir 18 persones. L'informe de l'operació indica que l'objectiu era el centre de la ciutat. La història dels bombers de Barcelona situa el primer atac aeri el 16 de març de 1937.

A la plaça van morir 42 persones, la majoria infants. Villarroya, citat per Poblet i Feijoo, documenta la mort de 41 persones sota la runa; 28 eren infants, incloses tres parelles de germans. Molts no van ser identificats. A tota la ciutat van morir 216 persones i 125 van resultar ferides aquell dia; va ser l'únic bombardeig amb més morts que ferits.

Segons el dossier de Girona i Gallego Vila, el gener del 1938 hi va haver vuit bombardeigs — els dies 1, 7, 11, 15, 19, 20, 25 i 30 — i van morir unes 600 persones, més que en tot el 1937. El 19 de gener van morir unes 170 persones i més de 200 van resultar ferides, segons Poblet i Feijoo. Durant tota la guerra, a Barcelona hi va haver unes 2.500 víctimes i uns 200 bombardeigs; es van inventariar més de 1.300 refugis (Poblet i Feijoo; Gallego Vila; programa municipal). El dossier de Girona també registra que van caure 1.900 bombes sobre la ciutat. Poblet i Feijoo relaciona la pausa del febrer amb les pressions diplomàtiques britàniques; després, els bombardejos es van intensificar.