L'església que Gaudí va penjar del sostre
Per trobar la forma d'una església, Gaudí la va penjar sencera del sostre, de cap per avall, feta de cordills i saquets de perdigons. Penja'n uns quants i després capgira-ho tot.
Toca un cordill per penjar-hi un saquet i toca el saquet perquè pesi més. Mira com es mouen les columnes.
El coberter
El 1898, l'industrial Eusebi Güell va encarregar a Antoni Gaudí una església per a la colònia tèxtil que havia construït a Santa Coloma de Cervelló, a prop de Barcelona. Les obres no van començar fins al 1908, deu anys després de l'encàrrec.
La forma de les voltes no la va calcular: la va penjar. En un coberter al costat de l'obra va construir una maqueta de l'església a escala 1:10, de més de quatre metres d'alçada, i de cap per avall: cordills lligats al sostre, i penjant-ne saquets plens de perdigons, en lloc del pes de l'obra.
Per als pesos que porta, cada cordill es col·loca tot sol en l'única forma que els aguanta només estirant. Gaudí va fotografiar la maqueta, la va mirar del revés i va passar al paper els arcs de la futura església.
El capgirament
La idea és anterior a Gaudí. El 1675, el científic anglès Robert Hooke la va amagar en un anagrama llatí, escrit al marge d'un altre llibre. Desxifrat, diu: ut pendet continuum flexile, sic stabit contiguum rigidum inversum. Com penja el fil flexible, així, capgirat, s'aguantarà l'arc rígid.
Un cordill no pot empènyer; només pot estirar. Capgirada, la mateixa forma es converteix en un arc on, per a aquells mateixos pesos, la pedra només pressiona contra la pedra, sense tendència a doblegar-se. Els enginyers en diuen la forma funicular d'aquelles càrregues: mou un saquet i l'arc es mou amb ell. El 1748, el matemàtic Poleni va comprovar així la cúpula esquerdada de Sant Pere de Roma: va penjar d'una cadena 32 pesos desiguals.
La cripta
De l'església penjada només se'n va construir el nivell inferior. Gaudí va deixar l'obra el 1914, i els treballs es van aturar definitivament el 1916, amb només la cripta acabada.
Els pilars rodons de maó s'alternen amb columnes de basalt, i les columnes no són rectes: s'inclinen, com els teus cordills quan hi penjaves els saquets. La Generalitat de Catalunya diu que la cripta va ser un laboratori on Gaudí va portar el maó i la pedra fins als seus límits. El 2005, la UNESCO va inscriure la cripta a la llista del Patrimoni Mundial.
La maqueta
La maqueta original ja no existeix. Es va perdre a la Guerra Civil, tot i que les fonts no coincideixen en com: segons una, es va cremar quan la cripta va ser assaltada i incendiada el 19 de juliol de 1936; segons una altra, la casa que la guardava, abandonada des de feia anys, va ser enderrocada durant la guerra.
El 1982, a Stuttgart, a l'institut de Frei Otto, Jos Tomlow, Arnold Walz i Rainer Gräfe la van refer amb cordill de lli, filferro, tela, perdigons, fusta i un mirall: 215,5 × 364 × 197 centímetres. Forma part de la col·lecció del museu de la Sagrada Família, cedida per la Fundació «la Caixa».
D'aquí neix una confusió. A Wikimedia Commons, una foto seva es titula «Statics model of the Sagrada Familia», la maqueta estàtica de la Sagrada Família. És, de fet, l'església de la Colònia Güell. La confusió té la seva part de veritat: el mateix Gaudí deia que l'església, si s'hagués acabat, hauria estat «una maqueta monumental de la Sagrada Família», i després va fer servir el mètode també allà.
Final
L'església de dalt només va existir a l'aire, feta de cordill i perdigons. La cripta de sota fa més de cent anys que és dreta.
Agafa una cadeneta o un collaret de perles i aguanta'l pels extrems. Mira la forma en què penja i capgira-la al cap: hi veuràs un arc que aguanta el seu propi pes només empenyent.
Fonts i mètode
Els cordills de la pàgina són una secció plana d'una nau central amb dues de laterals, no una reconstrucció de la maqueta de Gaudí: els pesos van en unitats arbitràries i el gruix de la pedra després del capgirament és només il·lustratiu. La pàgina calcula la forma al moment: cada cordill és una cadena de 12 peces que es pot afluixar però no allargar, estirada avall pels saquets; el mateix càlcul, refet en Python, dibuixa la figura fixa.
Les dades provenen de la fitxa de la Generalitat de Catalunya (1898, 1908, 1914, 1916), la fitxa de l'objecte del museu de la Sagrada Família (1982, mides, materials), el web oficial de la Colònia Güell (UNESCO 2005, les paraules de Gaudí), la pàgina de Casa Batlló sobre la cripta (1:10, més de 4,5 m, les fotografies) i l'article de Block, DeJong i Ochsendorf (Hooke, Poleni). El destí de la maqueta original es dona en les dues versions trobades.
- Generalitat de Catalunya, Patrimoni: Cripta de la Colònia Güell patrimoni.gencat.cat
- Museu de la Sagrada Família, MUS9078: Polyfunicular model of the church at Colònia Güell (1982) patrimoni.sagradafamilia.org
- Colònia Güell, web oficial: la Cripta Gaudí gaudicoloniaguell.org
- Colònia Güell, web oficial gaudicoloniaguell.org
- Casa Batlló: Cripta de la Colonia Güell casabatllo.es
- P. Block, M. DeJong, J. Ochsendorf, “As Hangs the Flexible Line: Equilibrium of Masonry Arches”, Nexus Network Journal 8 (2006) web.mit.edu
- J. Tomlow, Das Modell / The Model, IL 34, Stuttgart 1989 katalog.bibliothek.kit.edu
- Viquipèdia: Cripta de la Colònia Güell (1936, 1982) ca.wikipedia.org
- arquitecturacatalana.cat: Cripta de la Colònia Güell arquitecturacatalana.cat
- Wikimedia Commons: SagradaFamiliaStatikmodell.jpg commons.wikimedia.org
