Barcelona · Montjuïc
La muntanya d'on Barcelona va treure la pedra
La muralla romana, la catedral, Santa Maria del Mar i les cases de Gaudí van fer servir pedra extreta de Montjuïc, la muntanya del costat del port. Això diuen els llibres. Quan uns geòlegs van posar al microscopi sis escultures romanes «de pedra de Montjuïc», dues van resultar ser d'altres roques: una, roca de platja; l'altra, un gres portat d'un altre lloc.
El relleu de sota és el real, mesurat amb làser des d'un avió el 2022.
On és la pedra
Barcelona s'assenta sobre un pla de sediments molt més joves, dipositats pel mar i pels rius, entre la serra de Collserola i el mar. Montjuïc és una altra cosa: un bloc de gres i conglomerat que un delta carregat de sorra de Collserola va dipositar fa uns 15 milions d'anys, al miocè mitjà. Al mapa geològic de Catalunya és l'únic gres d'aquest tipus al pla de la ciutat, uns 3,3 quilòmetres quadrats, aquí en ocre.
L'estrat més explotat, que els geòlegs anomenen unitat del Castell, cobreix prop del 70% del gres de la muntanya. Els picapedrers en distingien dues qualitats: el blanquet, dur i compacte, i el rebuig, més tou i que s'esmicola.
On es veu que la muntanya va ser tallada
De Montjuïc se'n va treure pedra fins als anys cinquanta del segle XX. Al model del terreny, els pendents de més de 45 graus sobre el gres, en vermell terrós, sumen unes 15 hectàrees. No totes són pedreres: també hi ha el penya-segat sobre el mar, els talussos de les carreteres i els murs de l'estadi. Els geòlegs escriuen que les cicatrius de les pedreres es veuen sobretot al vessant oest i que algunes es van convertir en recintes i teatres.
Dos llocs estan ben identificats. El Teatre Grec, construït per a l'Exposició Internacional del 1929, ocupa el lloc d'una antiga pedrera. També el Fossar de la Pedrera, al cementiri de la muntanya: durant dècades fossa comuna per als pobres, per als morts dels bombardeigs de la Guerra Civil i per a centenars de persones afusellades pel franquisme entre el 1939 i el 1952, entre elles el president de la Generalitat Lluís Companys, el 1940. El memorial, obra de Beth Galí, es va inaugurar el 1985.
Una pedrera romana, potser més antiga que Barcino
El 1989 i el 1990, les obres dels Jocs Olímpics van destapar al vessant sud-oest 220 metres quadrats d'una pedrera romana esglaonada, amb un front de roca d'uns 50 metres de llarg i 10 d'alt. Els blocs s'extreien en forma de prisma, tallats en vertical i en horitzontal.
A partir del 31 d'octubre de 2024, l'excavació prèvia a un bloc de pisos a la cantonada dels carrers dels Ferrocarrils Catalans i de Vilageliu i Gavaldà va trobar la continuació del mateix front: 30 metres de llarg, 5 d'alt i 4,5 d'ample, amb marques de pic, tascons i restes de ferro clavades a la roca. L'Ajuntament el data entre els segles II i I aC. La colònia romana de Barcino es va fundar cap al 15–10 aC, de manera que potser aquí ja es tallava pedra abans que existís la ciutat. L'estudi de la ceràmica n'ha de confirmar la datació.
L'excavació també va trobar els estrats al revés: deixalles domèstiques iberes del segle III aC damunt del rebuig de la pedrera romana del segle I aC. Els arqueòlegs creuen que els romans, excavant més amunt, van abocar la terra amb nivells ibers sobre les zones ja explotades.
El model del terreny és del 2022 i mostra el sòl d'abans de l'excavació. El quadrat vermell marca la parcel·la; la forma del front no s'ha publicat. Un tram de 8 per 3 metres es conserva a la segona planta soterrània de l'edifici. Els arqueòlegs també van fer un model 3D del front per fotogrametria, amb finalitats de recerca i didàctiques.
De la muntanya a la ciutat
Per a l'època romana, el gres de Montjuïc es considera el material principal de la muralla de Barcino, i el que queda del temple d'August, quatre columnes que encara s'aixequen en un pati del carrer del Paradís, també s'atribueix a aquesta pedra. L'Ajuntament el descriu com la font principal de pedra del pla de Barcelona i de les ciutats romanes de Baetulo (Badalona) i Iluro (Mataró).
La llista del geòleg Eduard Roca continua amb la catedral, Santa Maria del Mar, Santa Maria del Pi, Sant Pau del Camp, el Palau de la Generalitat, la Casa de la Ciutat, l'edifici històric de la Universitat i el Rec Comtal. En els anys del modernisme, la pedra de Montjuïc va tornar a l'arquitectura decorativa: l'Hospital de Sant Pau, el Palau Güell, la Sagrada Família, la Casa Batlló, la Casa Milà, la Casa Vicens, el Park Güell. La llista només diu que entre les pedres que s'hi van fer servir hi ha pedra de Montjuïc.
Els arcs puntejats uneixen la muntanya amb cada edifici. No són camins: no se sap per on va viatjar cada bloc. Per a l'època romana, els geòlegs escriuen que els blocs probablement es transportaven en vaixell, perquè aleshores la pedrera era a la vora del mar.
Quins edificis de Barcelona van fer servir pedra de Montjuïc?
Tria un edifici. El mapa hi vola i t'explica com se sap.
Tria un edifici: 19
| La muralla romana de Barcino | Documentat a la bibliografia, sense analitzar |
|---|---|
| Temple d'August, carrer del Paradís | Documentat a la bibliografia, sense analitzar |
| Dos homes amb toga, trobats a la muralla romana | Analitzat al microscopi |
| Una dona amb toga, trobada a la muralla romana | Atribuït a ull, descartat al microscopi |
| Catedral de Barcelona | Documentat a la bibliografia, sense analitzar |
| Santa Maria del Mar | Documentat a la bibliografia, sense analitzar |
| Santa Maria del Pi | Documentat a la bibliografia, sense analitzar |
| Sant Pau del Camp | Documentat a la bibliografia, sense analitzar |
| Palau de la Generalitat | Documentat a la bibliografia, sense analitzar |
| Casa de la Ciutat | Documentat a la bibliografia, sense analitzar |
| El Rec Comtal, canal de reg | Documentat a la bibliografia, sense analitzar |
| Universitat de Barcelona, edifici històric | Documentat a la bibliografia, sense analitzar |
| Hospital de la Santa Creu i Sant Pau | Documentat a la bibliografia, sense analitzar |
| Palau Güell | Documentat a la bibliografia, sense analitzar |
| Sagrada Família | Documentat a la bibliografia, sense analitzar |
| Casa Batlló | Documentat a la bibliografia, sense analitzar |
| Casa Milà | Documentat a la bibliografia, sense analitzar |
| Casa Vicens | Documentat a la bibliografia, sense analitzar |
| Park Güell | Documentat a la bibliografia, sense analitzar |
Reconeixeries la pedra de Montjuïc a ull?
Gairebé totes les atribucions d'aquesta llista es van fer mirant la pedra. Els geòlegs Lluís Casas, Roberta Di Febo i David Parcerisa van voler comprovar si això funciona. Van triar sis peces romanes que es creien tallades en gres de Montjuïc, en van extreure d'una fractura antiga un fragment d'uns 0,2 centímetres cúbics i la van mirar al microscopi en làmina prima.
Prova-ho tu abans de veure'n la resposta.
Home amb toga (MAC-19008)
Trobat a la muralla romana de Barcelona, a la Baixada de Sant Miquel.
La resposta
Gres de Montjuïc. Els grans de feldspat i de quars tenen la vora crescuda dins la roca.
Dona amb toga (MAC-19018)
Trobada a la muralla romana, a la Baixada de Viladecols.
La resposta
No és de Montjuïc. Cap vora als grans, fragments de calcària, un ciment fi de calcita: coincideix amb un beachrock, una sorra de platja cimentada com la dels sondatges del port de Barcelona.
Home amb toga (MAC-19075)
Trobat amb el primer, a la Baixada de Sant Miquel.
La resposta
Gres de Montjuïc. Té les marques de la unitat Castell, l'estrat explotat a les pedreres de la muntanya.
Estela funerària amb el retrat del difunt
Trobada entre la Zona Franca i Bellvitge, a 6–7 km de Barcino. Avui al museu de Cerdanyola.
La resposta
Gres de Montjuïc. El feldspat amb vora la delata.
Fris amb roleus d'acant
Trobat a Terrassa, a 25 km, al costat de la peça següent. Es creia que totes dues eren del mateix monument funerari.
La resposta
No és de Montjuïc. El feldspat no té vora, els grans estan premuts els uns contra els altres i la roca és massa rica en quars: és un gres triàsic de les serralades costaneres catalanes.
Acroteri amb cap de sàtir
Trobat a Terrassa, al costat del fris.
La resposta
Gres de Montjuïc. És de Montjuïc, tot i que el fris del costat, del mateix color, no ho és. Les dues peces no surten de la mateixa pedra.
Fotografies: Casas, Di Febo i Parcerisa, Minerals, 2020, figura 6, CC BY 4.0. La fletxa vermella indica on es va prendre la mostra.
Com es reconeix al microscopi la pedra de Montjuïc
El gres de Montjuïc es va endurir d'una manera particular. Després que la sorra es diposités, sobre els grans de quars i de feldspat potàssic hi van créixer, dins de la roca, crostes noves del mateix mineral. Omplen els buits i donen a la pedra la seva duresa. La vora del feldspat és el senyal més segur: es veu millor en catodoluminescència, quan la mostra es bombardeja amb electrons i alguns grans brillen, amb colors que depenen de la seva composició. També hi ajuden les fractures farcides de calcedònia i l'absència gairebé total de calcària.
Amb aquesta prova, Casas i els seus col·legues van trobar gres de Montjuïc on ningú no el buscava: en una tessel·la d'un mosaic romà, probablement la primera prova que els romans també extreien pedra al peu del penya-segat sud-est, i en la sorra barrejada amb el fang d'un taller de ceràmica del segle XIII al carrer dels Carders.
La seva conclusió és breu: no totes les escultures romanes de Barcino que es tenien per pedra de Montjuïc són de Montjuïc, i tot el que s'hi va atribuir a ull mereix una segona mirada. L'estudi del 2020 no va analitzar cap dels edificis de la llista.
Moles de molí i sorra per fregar olles
Des del segle XI, amb la pedra de Montjuïc també es feien moles de molí i molins de mà, que es venien als voltants de Barcelona i també a Mallorca, Múrcia, la Catalunya del Nord, la Provença i Gènova.
La muntanya donava a més la terra d'escudelles, una sorra fina per fregar olles i paelles. Està documentada per primer cop el 1586–1587 i es va fer servir fins a mitjan segle XX, més o menys el que van durar les pedreres.
També des de Montjuïc, el 1792, l'astrònom Pierre Méchain va mesurar la latitud amb les estrelles per a l'amidament d'on va sortir el metre: He hid a number that would not fit (en anglès). Sobre com va créixer la ciutat pel pla amb el projecte de Cerdà: Barcelona va planejar jardins al mig de les illes.
El que encara no se sap
Quanta pedra va perdre la muntanya no es pot llegir al model del terreny: caldria saber com era Montjuïc abans de les pedreres. Per això aquí no hi apareix cap volum.
No se sap de quina part de la muntanya va sortir la pedra de cada edifici, ni quina part de cada edifici és de Montjuïc. Els edificis de la llista no s'han analitzat al microscopi, i la prova amb les peces romanes mostra que una atribució feta a ull pot fallar.
El front trobat el 2024 encara espera l'estudi de la ceràmica que n'ha de confirmar la datació. Si en va sortir la pedra dels primers edificis de la ciutat romana continua sent una pregunta oberta.
Dades i fonts
Com es llegeix el mapa. El relleu i els pendents estan mesurats. L'ocre mostra el gres del mapa geològic. El quadrat vermell és la pedrera romana excavada. Un cercle ple és un lloc on la pedra es va analitzar al microscopi; un cercle buit, un edifici que figura en una llista sense analitzar; un cercle ratllat, una peça que es creia de Montjuïc i no ho és. Els arcs puntejats només mostren el vincle, no el camí de la pedra.
- Relleu i pendents mesurats
- Gres al mapa geològic
- Excavat
- Analitzat al microscopi
- Documentat, sense analitzar
- Descartat al microscopi
- Un vincle, no un camí
Relleu. Model d'elevacions del terreny LiDAR de 25 centímetres de l'àrea metropolitana, obtingut d'un vol LiDAR del 2022, de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), CC BY 4.0, reduït aquí a 1,5 metres a la muntanya i 4 metres a la ciutat, sense exageració vertical. Els edificis no hi surten: el model mostra el sòl.
Geologia, aigua, adreces. El mapa geològic de Catalunya 1:50.000 i el mapa de cobertes del sòl del 2023, tots dos de l'ICGC, CC BY 4.0. A aquesta escala, el límit del gres pot desviar-se unes desenes de metres. Els edificis són a la seva adreça oficial, situats amb el geocodificador de l'ICGC. Posició del Teatre Grec i del Fossar de la Pedrera: OpenStreetMap (ODbL).
La pedra. Lluís Casas, Roberta Di Febo, David Parcerisa, «Petrographic Markers for Archaeometric Identification of Montjuïc Sandstone, the Flagship Stone of Barcelona (NE Spain)», Minerals 10(2):154, 2020, CC BY 4.0. D'aquí provenen la geologia de la muntanya, les qualitats de la pedra, la pedrera del 1989–1990, la llista d'edificis (segons Eduard Roca, 2000 i 2003; Alessandro Ravotto, 2017; Miguel Ángel Gutiérrez Behemerid, 1991; Masriera i col·laboradors, 2005), la prova de les peces romanes i les seves fotografies.
La pedrera del 2024–2025. Ajuntament de Barcelona, «Descoberta una pedrera romana dels segles II-I aC a la falda de Montjuïc», 19 de juny de 2025.
Teatre Grec i Fossar de la Pedrera. Ajuntament de Barcelona: Teatre Grec; Fossar de la Pedrera.