mariuscomper.uk
CA

Barcelona · Eixample · 1859–2026

Barcelona va planejar jardins al mig de les illes. Els va posar teulada.

El 1859 l’enginyer Ildefons Cerdà va dibuixar una ciutat nova d’illes iguals, edificades pels costats i amb el centre lliure. El cadastre espanyol mostra avui, edifici per edifici, què se n’ha fet: en 470 illes de la quadrícula, els edificis ocupen el 73,8 % del sòl a peu de carrer. Al primer pis, n’ocupen només el 54,7 %. Aquesta diferència correspon a les parts dels edificis que només tenen planta baixa; quatre cinquenes parts són a l’interior de l’illa, a més de 15 metres del carrer.

Marius Comper · 25 de setembre de 2026

Mapa de tots els edificis de Barcelona acolorits segons l'any de construcció: la ciutat vella al costat del port, la quadrícula de l'Eixample al voltant, els barris de muntanya més nous.

Els 69.911 edificis de Barcelona, acolorits segons l'any del cadastre. La ciutat vella és al costat del port; la quadrícula de Cerdà és la trama de quadrats que l'envolta. L'any del cadastre serveix per periodificar els edificis d'avui més que no pas per datar-ne la història amb precisió; els edificis enderrocats no hi surten. Un exemple és la quarta Casa Cerdà, a Roger de Llúria 58 / Consell de Cent 342. L’itinerari de l’Arxiu Municipal diu que les quatre cases es van construir el 1863 i que l’última es va enderrocar el 1960. Un expedient municipal d’obres de 1957 registra el permís per construir-hi un edifici nou de 25 habitatges; una nota diu que l’edifici estava en construcció el juliol de 1958. L’expedient no indica quan es va acabar la construcció, així que no aclareix la seqüència fins a l’enderroc que l’itinerari municipal situa el 1960. Consulta el mapa de 1927 centrat a la parcel·la; el marcador indica la parcel·la actual, no el perímetre exacte de la casa antiga.

Una ciutat d'illes iguals, edificades només pels costats

Retrat d'Ildefons Cerdà, un home amb barba i abric fosc.
Ildefons Cerdà (1815–1876), pintat per Ramon Martí i Alsina.

Barcelona va començar a enderrocar les muralles medievals el 1854. A la plana entre la ciutat i els pobles del voltant —Gràcia, Sants i Sant Martí—, Ildefons Cerdà va dibuixar una quadrícula de carrers rectes i illes iguals, d'uns 113 metres de costat, amb les cantonades tallades en xamfrà.

Madrid va aprovar el pla per una reial ordre del 7 de juny de 1859, amb canvis escrits a l'ordre: l'altura dels edificis de la zona d'eixample no havia d'excedir «en cap cas 16 metres», i hi havia d'haver més illes grans i més parcs, els parcs «especialment a la zona on l'edificació es representa més condensada». L'Ajuntament havia convocat el seu propi concurs, guanyat l'octubre de 1859 per l'arquitecte Antoni Rovira i Trias. Un reial decret del 31 de maig de 1860 va permetre als propietaris edificar segons el pla de Cerdà; l'exposició del ministre que l'acompanyava deia que el concurs de l'Ajuntament s'havia fet «sense resultat favorable».

Al pla signat l'abril de 1859, els edificis ocupen franges al llarg de les illes, normalment en dos costats oposats, de vegades en tres. El centre de cada illa queda lliure.

El pla de Barcelona de 1859: la ciutat vella arran de mar i la quadrícula d'illes iguals de Cerdà al voltant.
El pla de Cerdà, abril de 1859. La ciutat vella és la massa densa al costat del port; la quadrícula l'envolta per tres costats. Ildefons Cerdà, 1859 · domini públic · Bibliothèque nationale de France / Wikimedia Commons
Detall del pla de 1859: illes amb xamfrans, franges edificades en dos o tres costats i el centre lliure.
Detall del mateix pla. El ratllat més fosc a les vores de les illes és la part edificada; el centre queda obert. Ildefons Cerdà, 1859 · domini públic · Bibliothèque nationale de France / Wikimedia Commons
Planta de dues illes de 1863, amb parcel·les numerades als quatre costats i un jardí amb camins al mig.
Illes construïdes per Fomento del Ensanche, 1863: parcel·les a tot el perímetre, el jardí al mig. Ildefons Cerdà, 1863 · domini públic · Wikimedia Commons

Les illes en construcció el 1863 ja eren diferents. Un dibuix d'aquell any, titulat «detalls geomètrics de la planta de les illes […] que té en construcció la societat Fomento del Ensanche de Barcelona», mostra dues illes tancades pels quatre costats, amb un jardí amb camins al mig.

Quatre anys fins al perímetre tancat

  1. 1859 El pla: edificis en franges a les vores, el centre lliure.
  2. 1863 Illes en construcció: el perímetre tancat pels quatre costats, el jardí encara al mig.
  3. 1891 Les ordenances: el jardí es pot edificar, en una sola planta.

Tallem la ciutat al primer pis

El cadastre espanyol publica cada edifici de Barcelona amb la planta exacta i el nombre de plantes de cadascuna de les seves parts: 319.559 parts a la versió d'agost de 2026. En aquesta vista, les parts dels edificis a l’entorn de la quadrícula de Cerdà s'alcen fins a l'alçada que els correspon.

En la secció d'una illa típica, el pati només es conserva a partir del primer pis: a peu de carrer, la major part del centre és construïda. Quatre illes de cada cinc són així: en 375 de les 470, la part construïda baixa més de 10 punts percentuals entre la planta baixa i el primer pis.

L'Eixample en tres dimensions: l'alçària de cada edifici representa el nombre de plantes.

Arrossega per girar. Activa «Mou el mapa» per desplaçar-lo. Toca una illa per veure'n el perfil.

edificiuna sola plantacontinua més amuntilla triada

La quadrícula, el 2026

Aquestes són 470 illes de Cerdà, les prou regulars per mesurar-les una per una, amb tot el que s'hi ha construït. Des de dalt es veu un mur continu de façanes, de sis a deu plantes.

L'illa de la Casa Batlló

Al passeig de Gràcia, l'illa de la Casa Batlló i la Casa Amatller. Des del carrer, res no deixa veure què hi ha al mig.

Tallem tot el que hi ha sobre la planta baixa

El vermell marca els edificis que pugen més amunt. La resta s'atura a la planta baixa. El centre de l'illa no és buit: és gairebé ple.

El pati té teulada

Els edificis ressaltats en groc tenen una sola planta. A peu de carrer, el 90 % de l'illa és ocupat. Al primer pis, el 58 %. El pati del pla de Cerdà existeix, però només del primer pis amunt.

Tota la quadrícula

A les 470 illes: 73,8 % construït a peu de carrer, 54,7 % al primer pis. De l'ocupació en planta baixa, el 25,8 % s'atura a la planta baixa.

Quan es va construir

El color mostra l'any del cadastre. Un terç de la superfície construïda d'avui, el 34 %, és en edificis datats entre 1960 i 1979. Només el 4,4 % és en edificis anteriors a 1900.

On han tornat els jardins

Verd: les 41 illes de la quadrícula on el registre municipal hi situa un jardí públic d'interior. Les altres 429 no hi consten.

Tria una illa

Toca qualsevol illa per veure'n el perfil, planta per planta. Els controls de sota tallen la ciutat a qualsevol pis o l'aturen en qualsevol any.

Quina part de l'illa és construïda, de terra amunt

La diferència entre les dues primeres barres, 19 punts percentuals, equival a 110 hectàrees d'ocupació en planta que s'aturen a la planta baixa. Més amunt, la quadrícula creix com un bloc: el 69 % de la superfície ocupada pels edificis més alts que la planta baixa té entre sis i deu plantes.

Part del sòl construïda a cada nivell, a les 470 illesPlanta baixa 73,8 %, pis 1 54,7 %, pis 2 48,4 %, pis 6 30,6 %. La part groga de la primera barra només és construïda a la planta baixa.Planta baixa73,8 %Pis 154,7 %Pis 248,4 %Pis 345,8 %Pis 443,4 %Pis 540,2 %Pis 630,6 %Pis 722,0 %Pis 813,9 %Pis 97,4 %Pis 102,4 %100 % del sòl
Groc: la part de l'illa coberta només a la planta baixa. Mesurat sobre les 46.930 parts d'edifici de les 470 illes.

El cadastre data un terç del sostre actual entre 1960 i 1979

Segons l'any cadastral, els edificis actuals de la quadrícula són més nous del que suggereixen les façanes. Els que tenen any cadastral entre 1960 i 1979 sumen el 34 % del sostre; els datats entre 1900 i 1919, el 14 %.

Superfície construïda a les 470 illes, per dècada del cadastreLes dècades de 1960 i 1970 sumen el 34 %; els anys anteriors a 1900, el 4,4 %.18601880190010 %19201940196014 %20 %198020002020
Compta la superfície actual de cada edifici, segons l'any que li dona el cadastre.

Com es va omplir l'illa, norma a norma

Les normes van reduir progressivament l’espai reservat al jardí i van permetre cobrir el pati a la planta baixa. Més endavant, l’Ajuntament va rebaixar els límits d’alçada i va començar a recuperar els interiors d’illa.

  1. 1859

    La reial ordre que aprova el pla de Cerdà limita els edificis a 16 metres i demana més parcs.

  2. 1860

    Una circular del governador de la província, del 15 de juliol, exigeix que l’edificació i el jardí tinguin la mateixa fondària. L’historiador Ricardo Anguita Cantero explica, en un estudi del 1992, que la norma s’entenia com una reserva de la meitat del solar sense edificar. Anguita Cantero (1992, p. 477)

  3. 1863

    Les primeres illes en construcció, de la societat Fomento del Ensanche, ja són tancades pels quatre costats, amb el jardí al mig.

  4. 1868

    Segons el mateix estudi, la reial ordre de l’1 de setembre aplica a Barcelona les normes establertes per a Madrid el 1864: almenys un 30 % d’espai lliure a les illes de més de 10.000 m² i un 20 % a les més petites. El percentatge es calcula sobre la superfície de l’illa; les illes ordinàries de la quadrícula de Cerdà queden dins del supòsit del 30 %. Els patis petits de l’interior dels edificis compten dins d’aquest total, arran de la modificació del maig del 1864. Anguita Cantero (1992, p. 477) · Decret del 1864, art. 7–8

  5. 1891

    L’article 161 permet edificar el 73,6 % de la superfície de les illes de més de 10.000 m² (el 80 % a les més petites), incloent-hi els balcons, les galeries i les cornises que sobresurten cap a l’interior de l’illa. A la superfície interior restant, l’article 163 permet construccions d’una sola coberta, de fins a 4,40 metres d’alçada, mesurats des del nivell de la vorera. Aquestes construccions interiors poden fer que l’ocupació total del sòl superi el 73,6 %. Les notes remeten aquests articles a un ban de l’alcalde de la pàgina XXXV de la mateixa edició, que falta a l’exemplar digitalitzat. Ordenances del 1891, art. 161–163

  6. 1932

    Les noves ordenances permeten 23 metres als carrers de 20 a 30 metres d'amplada: planta baixa i sis pisos. Una tesi doctoral de la Universitat Politècnica de Catalunya data també d'aquesta ordenança l'edificació del pati fins a 5,5 metres.

  7. 1942–1975

    Les anomenades ordenances «congestives». Un estudi del 2021 els atribueix el pati edificable fins a 5,5 metres, i no pas a l'ordenança del 1932.

  8. 1947

    Als carrers de 20 a 30 metres d'amplada, l'altura arriba a 24,40 metres: planta baixa i sis pisos.

  9. 1976

    Als carrers ordinaris, de 20 metres, el Pla general metropolità rebaixa l'altura a 20,75 metres.

  10. 1987

    L'Ajuntament comença a recuperar interiors d'illa com a jardins públics.

On quedava el jardí als plànols de les cases

Aquests dos plànols mostren com es repartien propietats diferents entre la casa, el jardí i els petits patis de llum.

Detall del plànol del 1868: la casa de Pedro Juan Garriga al passeig de Gràcia i el jardí al darrere, cap a l’interior de l’illa.
25 d’agost del 1868. Al plànol de la propietat de Pedro Juan Garriga Soler, «Casa» dona al passeig de Gràcia i «Jardín» queda al darrere. Detall del plànol d’emplaçament conservat en l’expedient de cessió del terreny per als carrers, amb data del 1869 al catàleg de l’arxiu (AI-176, pàgina digitalitzada 30). Josep Fontserè i Mestre, 1868 · domini públic · Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona
Detall de la proposta del 1870 per a Juan Pou i Busó: un jardí darrere de la galeria i petits patis de llum dins de l’edifici.
1870. La proposta de casa per a Juan Pou i Busó, a la Diagonal, entre el passeig de Gràcia i la riera de Sant Miquel, té un jardí darrere de la galeria i diversos patis de llum dins de l’edifici. Detall del plànol presentat per obtenir el permís; documenta el projecte sense confirmar-ne l’execució (expedient 1870/4, pàgina digitalitzada 5). Antoni Valls i Galí, 1870 · domini públic · Arxiu Municipal del Districte de Gràcia
Fotografia aèria de l'Eixample, amb illes quadrades tancades per tots els costats i patis interiors edificats.
L'Eixample des de dalt: illes tancades per tots els costats, amb el centre cobert. Alhzeiia, 2007 · CC BY-SA 2.0 · Wikimedia Commons

Els jardins que tornen

Des del 1987 l'Ajuntament recupera interiors d'illa i els obre com a jardins públics. La pàgina del districte de l'Eixample en compta 45, amb tres més en camí, i en declara l'objectiu: una zona verda a menys de 200 metres de cada habitatge.

El registre oficial de jardins d'interior d'illa, amb coordenades, té 59 registres a tota la ciutat. Posats sobre la mateixa quadrícula, 43 cauen en 41 de les 470 illes mesurades aquí; la resta són en illes de l'Eixample no mesurades aquí o en altres districtes. A les 41 illes amb jardí públic, la mediana del sòl construït a peu de carrer és del 77 %; a les altres, del 83 %. És una comparació de la geometria d'avui, no una mesura de l'abans i el després de la recuperació.

L'ocupació d'una sola planta cobreix 110 hectàrees de la quadrícula analitzada, aproximadament el doble de les 54,8 hectàrees de verd urbà que l'Ajuntament compta a tot el districte de l'Eixample el 2022. Són edificis, no patis buits: només una part és on el pla deixava el pati lliure, i només una part podria arribar a ser jardí.

Un sol interior d'illa, vist a fons: Marina 155.

Un estany en un pati d'illa, al costat de la torre d'aigua de maó, entre les parets dels edificis del voltant.
El jardí de l'interior d'illa de Roger de Llúria, al voltant de la Torre de les Aigües. Mutari, 2008 · domini públic · Wikimedia Commons

Com s'ha mesurat

Els edificis provenen del conjunt INSPIRE del cadastre espanyol per a Barcelona, versió d'agost de 2026: 69.911 edificis a tota la ciutat, dividits en 319.559 parts, cadascuna amb el seu nombre de plantes sobre rasant, planta baixa inclosa. Les 470 illes analitzades contenen 10.094 edificis i 46.930 parts. Les plantes soterrades no es compten.

Les illes són els polígons «manzana» del cadastre, en ETRS89 / UTM fus 31N, en metres; els polígons de més de 4 hectàrees s'exclouen d'entrada. Sobre les illes regulars s'ajusta una quadrícula de 134 metres de pas, girada 44,35 graus; cada polígon va a la cel·la on cau el seu centroide, i els polígons d'una mateixa cel·la s'uneixen. Una cel·la es considera una illa de Cerdà si el rectangle mínim que la conté està orientat entre 42,5 i 46,5 graus i fa entre 85 i 175 metres per costat. La cel·la ha de tenir una superfície d'entre 8.000 i 21.000 m² i cobrir almenys el 88 % del rectangle. En queden 470 (55 unides a partir de diversos polígons), amb 577 hectàrees. Les illes tallades per la Diagonal i moltes del Poblenou, de forma irregular, en queden fora. Una illa típica fa 114 metres de costat.

Construït a un nivell vol dir la unió de totes les parts que arriben com a mínim a aquell nivell, retallada pel contorn de l'illa; els celoberts dins d'una part queden oberts. L'ocupació que s'atura a la planta baixa és el sòl cobert a peu de carrer menys el sòl cobert al primer pis. «A més de 15 metres del carrer» vol dir dins del contorn de l'illa reduït 15 metres en totes direccions, xamfrans inclosos: 86,9 de les 110 hectàrees (79,0 %). La vista tridimensional fa servir 3,4 metres per planta només per dibuixar.

L'any és el camp «dateOfConstruction» del cadastre, que pren la data de la unitat més antiga registrada a l'edifici. Serveix per periodificar el parc edificat d'avui, no per datar amb precisió el teixit històric: alguns valors poden reflectir reconstruccions, diversos edificis agrupats en un sol registre o altres convencions, i alguns són estimacions rodones (6.465 edificis tenen exactament l'any 1900, i 4.411, el 1936). Santa Maria del Mar, església del segle XIV, hi consta amb l'any 1834. En edificis coneguts l'any encaixa: Casa Milà 1910 (construïda entre 1906 i 1912), Palau de la Música 1908 (1905–1908), Torre Glòries 2004.

Les 470 illes, amb tots els valors calculats aquí, es poden descarregar: CSV · GeoJSON.

Fonts

Imatges