5,45 milions d'adults a Catalunya saben parlar català. Set de cada deu canvien al castellà quan els responen en castellà.

#Què fan els qui saben parlar català quan algú els respon en castellà?

Cada cinc anys, l'Idescat i el Departament de Política Lingüística pregunten a uns quants milers d'adults com fan servir les seves llengües; en l'edició del 2023, amb treball de camp del setembre del 2023 a l'abril del 2024, van respondre 8.682 persones. Una de les preguntes descriu una escena que tothom qui viu a Catalunya coneix. Comences una conversa en català i l'altra persona et contesta en castellà. Què fas?

El 2023, el 70 % de les persones que saben parlar català va dir que canvia al castellà. El 13 % manté el català i el 2 % demana a l'altra persona si li pot parlar en català. Un altre 12 % va dir que no comença mai una conversa en català. Aquests percentatges es calculen sobre tots els qui saben parlar català, inclosos els qui no comencen mai en català; entre els qui sí que hi comencen, el 80 % diu que canvia.

La majoria dels qui canvien de llengua van néixer a Catalunya: 2,90 milions dels 3,84 milions. Entre els qui saben parlar català i hi van néixer, el 75 % diu que canvia al castellà. Entre els nascuts a la resta d'Espanya (62 %) o a l'estranger (58 %) la proporció és més baixa, sobretot perquè molts ni tan sols comencen en català (27 % i 29 %, respectivament). Si s'exclouen els qui no s'adrecen mai a ningú en català, la proporció que canvia al castellà és del 85 % entre els nascuts a la resta d'Espanya i del 82 % entre els nascuts a l'estranger, davant del 79 % entre els nascuts a Catalunya.

Els joves són els qui canvien més: el 75 % dels qui tenen entre 15 i 29 anys, davant del 61 % dels de 65 anys o més. El canvi és menys freqüent que el 2018, quan el feien el 82 % dels joves i el 76 % del total. En aquests cinc anys, la proporció dels qui mantenen el català només ha passat del 12 % al 13 %, mentre que la dels qui no comencen mai en català ha pujat del 9 % al 12 %.

Una altra pregunta mostra el mateix reflex des de l'altre costat. Preguntats amb quina freqüència comencen una conversa en català, el 22 % dels adults va respondre «sempre» i el 28 %, «mai». Entre els 15 i els 29 anys, només el 16 % comença sempre en català; a partir dels 65, el 36 %.

#Ha guanyat parlants el català des del 2003?

En nombre, sí. Entre el 2003 i el 2023, els adults que saben parlar català han passat de 4,58 milions a 5,45 milions, i han augmentat a cada enquesta. En aquests mateixos anys la població adulta ha crescut en 1,17 milions, de manera que la proporció dels qui el saben parlar gairebé no s'ha mogut: el 81,6 % el 2003 i el 80,4 % el 2023.

L'ús no ha seguit el mateix camí. Els qui diuen que la seva llengua habitual és només el català han baixat de 2,58 milions a 2,21 milions, és a dir, del 46 % al 33 % dels adults. Si s'hi sumen els qui esmenten el català i el castellà alhora, el total és de 2,85 milions el 2003 i de 2,85 milions el 2023. En totes les enquestes intermèdies s'ha mantingut entre 2,70 milions i 2,93 milions.

La frontera entre «català» i «totes dues» no és fixa. La proporció dels qui esmenten les dues llengües va saltar del 5 % el 2003 al 12 % el 2008 i va tornar al 7 % el 2013, cosa que fa pensar que la gent, o els qüestionaris, van traçar la línia de manera diferent segons l'any. Per això la suma de totes dues és la mesura més estable. Els totals del 2003 i del 2023 difereixen en només 2.700 persones, molt per sota del marge d'error de l'enquesta, d'aproximadament un punt percentual dels adults, i el 2023 el 1,5 % de les respostes no registra cap llengua habitual. Les taules del 2023 també compten els qui esmenten el català juntament amb una llengua diferent del castellà, amb castellà o sense: 74.100 persones. Comptant-les, el total arriba a 2,92 milions.

#Qui són els 1,17 milions d'adults de més?

Tot l'augment net prové dels nascuts a l'estranger. Els adults nascuts fora d'Espanya han passat de 463.500 el 2003 a 1,66 milions el 2023, del 8 % de la població adulta al 25 %. En aquests mateixos vint anys, els nascuts a Espanya, a Catalunya o en una altra comunitat, han disminuït en 34.900.

La meitat dels adults nascuts a l'estranger (50,5 %) diu que sap parlar català; també ho diuen el 63 % dels nascuts a la resta d'Espanya i el 98 % dels nascuts a Catalunya. Pocs el converteixen en la seva llengua habitual: només el 4 % dels adults nascuts a l'estranger té el català com a única llengua habitual.

La llengua inicial més estesa del gràfic és l'àrab, amb 179.600 parlants, seguida del romanès, amb 73.400. Són menys els qui declaren aquestes llengües com a llengua habitual: 74.200 adults en el cas de l'àrab i 20.800 en el del romanès.

Però l'arribada de gent de fora no ho explica tot. Entre els adults nascuts a Catalunya, la proporció dels qui declaren el català com a única llengua habitual ha baixat del 66 % el 2003 al 51 % el 2023, mentre que la dels qui esmenten les dues llengües ha pujat del 5 % al 13 %. En conjunt, la proporció dels qui tenen el català, sol o amb el castellà, com a llengua habitual ha baixat del 71 % al 64 %.

#Guanya o perd el català entre la infantesa i l'edat adulta?

Guanya. El 2023, 1,97 milions d'adults tenien el català com a única llengua inicial i 2,21 milions, com a única llengua habitual. Hi ha més gent que s'acosta al català que no pas que se n'allunya: el 2023, 293.600 adults amb el castellà com a llengua inicial tenien el català com a llengua habitual, i uns altres 280.500 tenien totes dues llengües com a habituals. En sentit contrari, 88.300 adults amb el català com a llengua inicial tenien el castellà com a llengua habitual, i 110.700 les declaraven totes dues com a habituals.

El guany és més petit que abans. El 2018, 353.200 adults amb el castellà com a llengua inicial tenien el català com a llengua habitual.

En tots els grups d'edat a partir dels 30 anys, la proporció dels qui parlen només català amb el fill gran és més alta que la dels qui parlen només català amb la mare. Entre els 45 i els 64 anys, el 28 % parla només català amb la mare; entre els d'aquesta edat que tenen o han tingut fills, el 35 % parla només català amb el fill gran. Les dues proporcions tenen bases diferents: tots els adults per a la llengua amb la mare i els qui tenen o han tingut fills per a la llengua amb el fill gran; per això la diferència no demostra que les mateixes persones hagin canviat de llengua.

#On és el català la llengua habitual?

Al sud i a l'interior. A les Terres de l'Ebre, el 67 % dels adults té només el català com a llengua habitual; a les Comarques Centrals, el 60 %. A l'àmbit Metropolità, on viuen 4,31 milions dels 6,79 milions d'adults de Catalunya, la proporció és del 25 %, i a la ciutat de Barcelona, del 27 %.

#Quina part del que es parla en un dia és en català?

L'enquesta demana a la gent que calculi quina part de tot el que parla en un dia és en català. El 2023 la resposta més freqüent va ser «res»: 1,63 milions d'adults, el 24 %. És més que el 19,5 % del 2008, tot i que una mica menys que el 25,4 % del 2013. A l'altre extrem, el 5 % va dir que tot el que parla és en català.

#El que l'enquesta no pot mostrar

• Recull el que la gent diu que fa. Ningú no escolta les converses; les xifres sobre el canvi de llengua són la descripció que cadascú fa dels seus propis hàbits.
• No pregunta per què. Canviar de llengua pot ser cortesia, costum o ganes de fer-se entendre. Les xifres diuen amb quina freqüència passa, no el motiu.
• Els grups petits queden amagats. L'Idescat no publica cap dada basada en menys de 20 respostes, de manera que algunes cel·les estan buides i alguns totals d'aquesta pàgina es queden una mica curts.
• El mètode ha canviat. L'enquesta del 2003 es va fer només per telèfon, el 2008 s'hi van afegir entrevistes presencials i des del 2013 també s'hi pot respondre per internet. L'Idescat va recalcular el 2003 per poder-lo comparar amb les onades posteriors, i totes les xifres del 2003 d'aquesta pàgina són les recalculades, que poden diferir de les publicades aleshores; els salts en la resposta «totes dues» recorden que aquesta comparació té límits.
• Només cobreix Catalunya. El català també es parla a la Comunitat Valenciana, a les Illes Balears, a Andorra i en altres llocs, i res d'això no es compta aquí. El marge d'error per al conjunt de Catalunya de la mostra del 2023 és d'aproximadament un punt percentual.

Si es manté el ritme de cinc anys, la propera enquesta serà el 2028. El nombre de persones que saben parlar català ha crescut a totes les onades fins ara. El que mostrarà la següent és si el continuen parlant després de la primera resposta en castellà.