El Japó reconstrueixROENCAES

Habitatge · Japó i Europa

Com reconstrueix el Japó els habitatges i què en pot aprendre Europa

Es diu que una casa japonesa dura 30 anys, però la meitat dels habitatges de Tòquio dels anys setanta encara estaven ocupats el 2023. Què passa amb els llogaters i els propietaris quan s’enderroca un edifici? I amb els lloguers? Compara Tòquio amb set ciutats europees, entre les quals hi ha Barcelona, Londres i Viena.

Cada casa representa l’1 % dels habitatges d’una ciutat, ordenats per any de construcció. La que té el contorn marca la mediana: la meitat són més antics i l’altra meitat, més nous.

TòquioLa meitat dels habitatges són anteriors al 2000
BarcelonaLa meitat dels habitatges són anteriors al 1966
Compara Tòquio amb

El Japó enderroca les cases cada 30 anys?#

La dada prové del ministeri japonès de l’habitatge. El càlcul compara dues enquestes nacionals separades per cinc anys, compta quants habitatges de cada antiguitat han desaparegut i n’obté l’edat mitjana. Per al període 2018–2023, el resultat és de 35,7 anys; les edats mitjanes més recents calculades pel ministeri per als Estats Units i Anglaterra són 56,7 i 51,4 anys.

Aquesta és l’edat dels habitatges que han desaparegut, no la vida útil d’una casa. La majoria dels habitatges del Japó (62 %) es van construir després del 1990; per tant, la majoria dels que podien desaparèixer encara eren força nous. A partir de les enquestes del 2013 i el 2018, el mateix ministeri estima que un habitatge nou durarà, de mitjana, 53,7 anys. Si es tenen en compte totes les enquestes des del 1973, la vida estimada de les cases construïdes als anys vuitanta és de 58,2 anys.

El gràfic segueix els habitatges de Tòquio per dècades. El contorn indica quants se’n van començar a construir i la part acolorida, quants continuaven ocupats en cada enquesta. Dels 1,74 milions d’habitatges iniciats als anys setanta, encara n’hi havia 0,87 milions d’ocupats el 2023; tenien entre 43 i 52 anys. Això representa el 50 %. Al conjunt del Japó, el percentatge era del 51 %.

Habitatges iniciats a Tòquio per períodes i quants continuaven ocupats
En quina època es va construir el teu edifici?

Una estimació més àmplia dels habitatges que desapareixen del parc també mostra un ritme lent de substitució. Entre les enquestes del 2018 i el 2023, a Tòquio es van començar a construir 671.571 habitatges, mentre que el parc va créixer en 529.800. La diferència indica que uns 28.000 habitatges l’any es van enderrocar, es van unir amb altres o es van deixar de comptar per altres motius: el 0,37 % del total. Substituir tots els habitatges d’una ciutat en 30 anys exigiria un ritme del 3,3 % anual. Els enderrocs registrats al Japó representen cada any el 0,17 % dels habitatges, una proporció semblant al 0,17 % d’Amsterdam. L’estimació més àmplia del Japó triplica la seva taxa d’enderrocs registrats.

“Ocupats” vol dir que hi viu algú. Un habitatge buit el dia de l’enquesta compta com a desaparegut, de manera que la part acolorida és un mínim. Els habitatges dels quals no se sap l’any de construcció es reparteixen proporcionalment. Com que l’any el declaren els residents, la barra dels anys noranta supera lleugerament el contorn el 2003.

Per què les cases japoneses perden valor#

Al Japó, bona part del valor correspon al sòl, mentre que l’edifici es deprecia amb el temps. El 2024, el sòl representava el 88 % del valor dels habitatges de les llars de Tòquio i el 79 % al conjunt del país. Segons les normes fiscals, una casa de fusta s’amortitza en 22 anys i un edifici de formigó, en 47.

El risc sísmic també influeix en les decisions de reconstrucció. El Japó va endurir la normativa d’edificació el 1971, l’1 de juny de 1981 i el 2000. A Kobe, durant el terratrèmol del 1995, al districte de Chūō que es va estudiar, es van ensorrar el 17 % dels edificis construïts el 1971 o abans, el 5 % dels construïts entre el 1972 i el 1981 i el 3 % dels posteriors. El 2023, aproximadament el 90 % dels habitatges japonesos complien la norma sísmica vigent des del 1981. Uns 5,7 milions no la complien, dels quals 4,5 milions eren cases.

Valor dels habitatges de les llars de Tòquio, 2024
Kobe, 1995: proporció d’edificis ensorrats segons l’any de construcció
1971 o abans17 %
1972–815 %
1982 o després3 %

També hi influeix el sistema de llicències. El Japó té 13 tipus de zones urbanístiques. Si un projecte compleix les normes de la zona, l’administració ha d’expedir-ne el certificat (Llei de normes d’edificació, art. 6). Si la zona ho permet, qui enderroca una casa de dues plantes pot construir-ne una de tres o un petit bloc de pisos sense tràmit d’audiència. Durant el període 2020–2024, a Tòquio es van iniciar 9,3 habitatges per cada 1.000 habitants l’any.

El poc valor dels edificis també facilita que es deixin buits. Al Japó hi ha 9 milions d’habitatges desocupats, el 13,8 % del total. D’aquests, 3,86 milions no estan en venda ni de lloguer i tampoc no són segones residències.

Per què es reconstrueixen tan pocs blocs de pisos#

Reconstruir una casa amb un sol propietari és més senzill que refer un bloc amb desenes de propietaris. Al Japó, com a Europa, posar-se d’acord per reconstruir un bloc costa. Al país hi ha 7,24 milions de pisos en règim de propietat horitzontal. Fins al març del 2025 se n’havien reconstruït, en total, 323 edificis amb uns 26.000 pisos, sense comptar els reconstruïts després de catàstrofes.

Els pisos envelleixen més de pressa del que es reconstrueixen. A finals del 2025 hi havia 1,59 milions de pisos amb 40 anys o més. El ministeri preveu que n’hi haurà 3,13 milions el 2035 i 5,04 milions el 2045.

Pisos en règim de propietat horitzontal al Japó: un punt per cada 10.000
reconstruïts (en total)amb 40 anys o mésmés nous

Per reconstruir un bloc, els propietaris han de votar. Des de l’abril del 2026 cal el suport de quatre cinquens dels propietaris i dels vots, o de tres quarts si l’edifici no compleix les normes sísmiques, contra incendis o de seguretat. Els pisos dels qui hi voten en contra es compren a preu de mercat. Un promotor pot aixecar un bloc més alt i vendre els pisos addicionals per ajudar a finançar l’obra. Cada propietari pot rebre un pis nou amb el mateix valor que l’antic, pagant la diferència si en vol un de més gran, o bé cobrar diners. En set reconstruccions de Yokohama, els propietaris van trigar de mitjana uns 11 anys a prendre una decisió. Les obres van durar 2,4 anys, i la superfície dels edificis nous era 3,6 vegades la dels originals.

La reconstrucció s’ha encarit. Segons les dades que l’associació de promotors va presentar al ministeri, el sobrecost mitjà per propietari era inferior a 3,5 milions de iens en les reconstruccions fetes fins al 1996. Des del 2017, supera els 19 milions de iens (uns 107.000 euros). El cost i les dues mudances pesen especialment als propietaris que viuen d’una pensió.

Si enderroquessin el teu edifici: Tòquio i la teva ciutat#

Tria una ciutat i indica si vius de lloguer o ets propietari. Cada fila mostra un pas i la norma que el regula.

1Qui decideix

Tòquio

El propietari només pot posar fi al teu contracte si té una “causa justificada” (Llei d’Arrendament de Sòl i Edificis, art. 28). L’antiguitat de l’edifici pot comptar, però els jutges rarament l’accepten com a únic motiu.

Barcelona

El propietari no pot posar fi al teu contracte només perquè vulgui enderrocar l’edifici. El contracte s’acaba quan venç —al cap de cinc anys com a mínim, o de set si l’arrendador és una empresa— o si l’edifici es declara en ruïna.

2Preavís i indemnització

Tòquio

Has de rebre un preavís de 6 a 12 mesos abans que venci el contracte. Els propietaris solen pagar una indemnització perquè el llogater marxi. En un cas de Tòquio del 2013, va ser de 2,15 milions de iens (uns 12.100 euros), l’equivalent a uns 86 mesos de lloguer.

Barcelona

Si el planejament exigeix l’enderroc, tens dret a un altre allotjament. Fora dels casos d’expropiació, la llei no fixa cap compensació econòmica.

3On vius durant les obres

Tòquio

T’hauràs de buscar un altre pis pel teu compte i amb aquests diners. El 2024, només el 2 % de les llars que van entrar en un habitatge de lloguer privat van signar un contracte de durada determinada. Aquests contractes s’acaben quan venç el termini, sense que calgui cap altre motiu.

Barcelona

Quan el planejament imposa les obres, qui construeix el nou edifici ha de pagar el teu allotjament provisional.

4L’edifici nou

Tòquio

No tens dret a tornar i el lloguer no té límit: els pisos nous es lloguen més cars que el teu.

Barcelona

Quan sigui possible, pots tornar-hi durant el temps que et quedi de contracte. El pis ha de ser al mateix solar o a prop i no pot ser més petit que el teu (si el teu superava els 90 m², ha de tenir almenys la meitat de superfície). Barcelona és zona tensionada fins al març del 2027, cosa que limita molts lloguers nous.

Normativa consultada el 16 d’octubre de 2026. Quan les normes de l’habitatge social són diferents, ho indiquem.

Si pagues 500 euros de lloguer, un edifici nou farà pujar el preu?#

Per al pis reconstruït, probablement sí: els habitatges nous solen llogar-se més cars que els antics, i al Japó l’antic llogater acostuma a rebre una indemnització quan se’n va. Per al barri en conjunt, els millors estudis troben un efecte diferent.

En barris amb rendes baixes de diverses ciutats dels Estats Units, els lloguers a prop d’un gran edifici nou van acabar entre un 5 i un 7 % més baixos que els de zones una mica més allunyades o properes a edificis acabats més tard (Asquith, Mast i Reed, 2023). A Hèlsinki, els investigadors van seguir durant sis rondes les persones que es traslladaven als pisos nous del centre i els nous residents dels habitatges que quedaven lliures. Per cada 100 pisos nous al centre, 66 habitatges van quedar lliures a la meitat més pobra dels barris de l’àrea de Hèlsinki i 31 habitatges a la cinquena part més pobra (Bratu, Harjunen i Saarimaa, 2023).

100 pisos nous a Hèlsinki i la cadena de mudances que generen

66 habitatges alliberats a la meitat més pobra dels barris · 31 d’aquests a la cinquena part més pobra

L’índex dels lloguers privats de Tòquio va assolir el màxim el 1994. El 2025 era un 5 % més baix, tot i que els preus en general havien pujat. Hi contribueixen la baixa inflació del Japó i el fet que l’índex segueix llogaters que continuen en pisos cada vegada més antics; segons els estadístics, això fa baixar l’índex. Els índexs comparables d’Espanya i Alemanya també han retrocedit un cop descomptada la inflació. Per això, la resposta sobre què passarà amb un lloguer de 500 euros es basa en els estudis anteriors, no en una comparació directa entre ciutats.

Habitatges nous per cada 1.000 habitants l’any, 2020–2024
Tòquio9,3
Bucarest7,2
Viena7,1
Cluj-Napoca6,9
Amsterdam5,8
Berlín4,0
Londres3,4
Barcelona1,1

Per a Tòquio comptem els habitatges iniciats; per a la resta de ciutats, els acabats. Per a Tòquio i Cluj-Napoca fem servir la població del cens, sense actualitzar-la.

Barcelona: què passaria si enderroquessin el teu edifici#

A Catalunya, dissoldre la propietat horitzontal d’un edifici requereix el vot unànime dels propietaris (Codi civil de Catalunya, art. 553-26). Les obres estructurals exigeixen quatre cinquens dels vots. No es pot obligar cap propietari a acceptar una reconstrucció per majoria; només l’ajuntament pot imposar-la mitjançant la venda o la substitució forçosa, o bé l’expropiació.

Per als llogaters, la voluntat del propietari d’enderrocar l’edifici no posa fi al contracte: dura com a mínim cinc anys, o set si l’arrendador és una empresa. Si el planejament exigeix l’enderroc, el llogater té dret a un allotjament provisional i, quan sigui possible, a tornar-hi durant el temps que li quedi de contracte. L’habitatge de retorn ha de ser al mateix solar o a prop i no pot ser més petit que l’antic; si aquest superava els 90 m², el nou ha de tenir almenys la meitat de superfície.

El nou edifici només pot tenir la mida que permet el planejament. Des del 2018, les obres noves i les grans rehabilitacions de més de 600 m² han de reservar un 30 % de la superfície a habitatge protegit. Barcelona és zona tensionada fins al març del 2027, cosa que limita molts lloguers nous; la llei no especifica com s’aplica a un pis reconstruït.

La meitat dels habitatges de Barcelona es van construir abans del 1966. Durant el període 2020–2024, la ciutat va acabar 1,1 habitatges per cada 1.000 habitants i any: la taxa més baixa de les vuit ciutats, una vuitena part de la de Tòquio.

Què podria copiar Europa i què li convé evitar#

L’experiència del Japó suggereix cinc canvis que les ciutats europees podrien plantejar-se. Són propostes de política d’habitatge basades en la comparació anterior.

  1. Decidir d’entrada la mida dels edificis i deixar marge per créixer

    Al Japó, cada zona fixa la mida que pot tenir un edifici. L’administració concedeix la llicència si el projecte compleix les normes, i per enderrocar un habitatge n’hi ha prou amb una notificació. Berlín, Viena i Barcelona també concedeixen llicències d’acord amb els seus plans urbanístics; per tant, aquests plans determinen fins on es pot créixer. Berlín, Amsterdam i Viena exigeixen, a més, un permís per enderrocar habitatges, mentre que Londres ho decideix cas per cas. Una ciutat podria publicar, carrer per carrer, quina mida pot tenir l’edifici que substitueixi l’antic.

  2. Que les plantes addicionals paguin la reconstrucció

    Al Japó, els propietaris poden canviar el pis vell per un de nou perquè el promotor finança les obres amb els ingressos de vendre pisos addicionals. El programa sísmic de Bucarest reforça els blocs sense afegir-hi plantes. En canvi, un pla urbanístic finançat amb capital privat pot augmentar la superfície com a màxim un 20 %, una sola vegada.

  3. Permetre que decideixi una majoria qualificada

    A la pràctica, enderrocar un edifici a Barcelona, Viena o Berlín exigeix l’acord de tots els propietaris. A Amsterdam, un jutge pot suplir el consentiment d’un propietari que s’hi nega sense motiu fundat. Al Japó calen quatre cinquens dels propietaris i dels vots, o tres quarts si l’edifici no és segur. Els pisos dels qui s’hi oposen es compren a preu de mercat.

  4. Compensar el llogater que s’ha de mudar

    Al Japó, els propietaris solen pagar una indemnització per posar fi a un contracte. En un cas de Tòquio, el llogater d’una casa de 95 anys amb un lloguer baix va rebre l’equivalent a 86 mesos de lloguer. Amsterdam fixa un ajut mínim per mudança de 7.926 euros; Viena obliga a oferir dos pisos de substitució, i a Londres els llogaters privats reben quatre mesos de preavís.

  5. Mantenir el dret de retorn del llogater

    Qui lloga un pis al seu propietari en un bloc japonès en règim de propietat horitzontal conserva un contracte al nou edifici, llevat que es rescindeixi amb una indemnització. A Barcelona, el dret de retorn només s’aplica quan el planejament exigeix l’enderroc.

Què no convé copiar

L’experiència japonesa també mostra els límits d’aquest model. Les cases de fusta s’amortitzen fiscalment en 22 anys i els edificis antics poden perdre gairebé tot el valor. Al Japó hi ha 9 milions d’habitatges buits. En els set projectes de Yokohama, arribar a un acord va requerir uns 11 anys. Avui, l’aportació mitjana dels propietaris a la reconstrucció supera els 100.000 euros, una quantitat que molts propietaris grans no poden assumir. Per protegir els residents també cal saber quins edificis són insegurs. De les ciutats europees comparades aquí, només Bucarest publica una llista d’edificis amb risc d’ensorrar-se en cas de terratrèmol, tot i que la llei romanesa obliga cada alcalde a tenir-ne una.

Mètode i fonts#

Japó: enquestes d’habitatge i sòl de l’Oficina d’Estadística, 1998–2023 (habitatges ocupats per període de construcció al Japó i a la prefectura de Tòquio; els habitatges amb any desconegut es van repartir proporcionalment); habitatges iniciats entre 1951 i 2025 i estadístiques d’enderrocs del ministeri de l’habitatge (MLIT); estadístiques del MLIT sobre pisos en règim de propietat horitzontal (parc a finals del 2025 i reconstruccions fins al 31 de març de 2025); textos legals d’e-Gov vigents el 16 d’octubre de 2026. L’estimació dels “30 anys” es va recalcular a partir de les taules originals; la diferència màxima respecte a la dada del ministeri és de 0,3 anys.

Habitatge típic: la mediana estimada de l’any de construcció, que deixa la meitat dels habitatges a cada costat. Suposem que els habitatges de cada període es reparteixen uniformement entre els anys que comprèn. Fonts: Londres, Agència de Valoració, immobles subjectes a l’impost municipal, 2025; Barcelona, cens de l’INE del 2021; Bucarest, cens del 2021; Cluj, ciutats del comtat de Cluj, cens del 2021 (Cluj-Napoca aplega prop del 72 % d’aquests habitatges); Viena, cens del 2021; Berlín, cens del 2022; Amsterdam, registre del CBS del 2024; Tòquio, habitatges ocupats el 2023.

Normativa europea: textos legals de cada ciutat consultats el 16 d’octubre de 2026, sobretot als portals oficials (Anglaterra: legislation.gov.uk; Espanya i Catalunya: BOE; Àustria: RIS; Alemanya: gesetze-im-internet.de; Països Baixos: wetten.overheid.nl). Els textos romanesos provenen de còpies arxivades del portal oficial, consolidades a principis del 2026; per a Berlín també hem consultat les guies de la ciutat. Aquí resumim els passos jurídics; per a un cas concret cal consultar el text complet.

Moneda: tipus de canvi de referència del BCE del 16 d’octubre de 2026: 1 euro equival a 177,82 iens.

  • MLIT, dades econòmiques d’habitatge: edat mitjana dels habitatges desapareguts (actualitzat el 30 set. 2025). mlit.go.jp
  • MLIT, documents del consell d’habitatge (2021): vida prevista dels habitatges nous. mlit.go.jp
  • Oficina d’Estadística del Japó, Enquesta d’Habitatge i Sòl 2023 (i les rondes 1998–2018). e-stat.go.jp
  • MLIT, habitatges iniciats per prefectura, 1951–2025. e-stat.go.jp
  • MLIT, pisos en propietat horitzontal amb més de 40 anys (finals del 2025 i previsions). mlit.go.jp
  • MLIT, reconstruccions d’edificis en propietat horitzontal fins al 31 de març de 2025. mlit.go.jp
  • Associació immobiliària del Japó, document presentat al MLIT (des. 2022): cost per als propietaris. mlit.go.jp
  • Ciutat de Yokohama, set reconstruccions d’edificis (2025). city.yokohama.lg.jp
  • Llei japonesa de propietat horitzontal, arts. 62–64 (vigent des de l’1 d’abril de 2026). laws.e-gov.go.jp
  • Llei japonesa d’arrendament de sòl i edificis, arts. 26–28 i 38–39. laws.e-gov.go.jp
  • Llei japonesa de normes d’edificació, arts. 3 i 6. laws.e-gov.go.jp
  • Tribunal de Districte de Tòquio, 11 des. 2013: 2,15 milions de iens per una casa de 95 anys (resum). gentosha-go.com
  • MLIT, proporció d’habitatges resistents als terratrèmols (2023). mlit.go.jp
  • Institut de Recerca de l’Edificació del Japó: normes sísmiques i Kobe 1995. kenken.go.jp
  • Enquesta nacional d’ingressos, consum i patrimoni 2024: valor del sòl i de l’edifici, Tòquio. e-stat.go.jp
  • Índex de preus de consum, districtes de Tòquio: lloguers privats, 1970–2025. e-stat.go.jp
  • Asquith, Mast i Reed, “Local Effects of Large New Apartment Buildings in Low-Income Areas”, Review of Economics and Statistics, 2023. doi.org
  • Bratu, Harjunen i Saarimaa, “City-wide effects of new housing supply: Evidence from moving chains”, Journal of Urban Economics, 2023. doi.org
  • Anglaterra: Housing Act 1988, annex 2, causa 6 (vigent des de l’1 de maig de 2026), i Land Compensation Act 1973, s. 29. legislation.gov.uk
  • Espanya: Llei del Sòl i Rehabilitació Urbana (RDL 7/2015), art. 19; Llei d’Arrendaments Urbans 29/1994. boe.es
  • Catalunya: Codi civil, llibre cinquè (propietat horitzontal), art. 553-26. boe.es
  • Àustria: Llei d’Arrendaments (MRG), §30 i §32. ris.bka.gv.at
  • Alemanya: Codi civil (BGB), §573; Llei de Propietat Horitzontal (WEG), §20. gesetze-im-internet.de
  • Països Baixos: Codi civil, llibre 7 (arts. 7:220, 7:274) i llibre 5 (arts. 5:140, 5:143). wetten.overheid.nl
  • Romania: Llei 212/2022 de reducció del risc sísmic dels edificis, consolidada a 1 de gener de 2026. legislatie.just.ro
  • AMCCRS Bucarest, llista d’edificis classificats per risc sísmic (2026). amccrs-pmb.ro
  • Agència de Valoració del Regne Unit, immobles per període de construcció, 2025. gov.uk
  • INE, cens del 2021: habitatges de Barcelona per any de construcció. ine.es
  • Eurostat, censos del 2021: habitatges per període de construcció (Bucarest, Viena, Berlín). ec.europa.eu
  • CBS, habitatges d’Amsterdam per any de construcció, 2024; obres acabades i enderrocs. cbs.nl
  • BCE, tipus de referència, 16 d’octubre de 2026. ecb.europa.eu