El sòl sota Barcelona, època a època

El Pla abans de la ciutat#

L’exèrcit francès va ocupar Barcelona del 1823 al 1827. En aquells anys, els seus enginyers militars van mesurar la zona de fora muralla on estava prohibit construir: 2.088 hectàrees, des de Montjuïc fins a l’entrada de Gràcia i fins on comencen el Clot i el Poblenou. El mapa té 54 fulls i una corba de nivell a cada metre.

El que veus són els seus fulls, pintats a mà, sobre el relleu que ells mateixos van dibuixar. La ciutat de dins les muralles queda en blanc: no la van mesurar.

Camins del 1827 amb un carrer a sobre#

Sota la ciutat d’avui, en daurat: els camins del 1827 que tenen com a mínim el 70 % de la longitud a menys de 15 metres d’un carrer actual amb la mateixa direcció. Són 49,2 km de 262,4. Per comparar, la mateixa regla aplicada al mapa desplaçat 60 metres, en vuit direccions, només en troba un 4,3–7,0 %: aquest és el nivell dels mapes de control, desplaçats sobre una ciutat plena de carrers.

Carrer a carrer#

Alguns carrers passen la prova també un per un: la Travessera de Gràcia (942 m), el carrer de Pere IV (1.067 m), la carretera de la Bordeta (692 m) i el carrer de la Creu dels Molers (580 m). Al passeig de Gràcia, els dos laterals del passeig segueixen la línia del camí del 1827: 955 i 779 metres, davant d’una mitjana de menys de 80 metres als mapes de control.

Les rieres sota els carrers#

El mapa del 1827 també dibuixa l’aigua: les rieres que baixaven de Collserola cap al mar i els recs. En blau, les que tenen nom. La rambla de Catalunya té 1.786 m a menys de 15 metres de la riera que el mapa anomena Riera de Mallol; la mateixa línia desplaçada 60 metres n’atrapa 556 m de mitjana i com a màxim 1.599 m.

També passen la prova el carrer de Casp, sobre la riera de Malla (615 m), el de Milà i Fontanals, sobre el torrent dels Caputxins (786 m), i el d’en Fontrodona, sobre el torrent de la Font Trobada (1.063 m). Els carrers segueixen la línia dels llits del 1827.

La vora de les muralles#

El forat del centre té la forma de la ciutat fortificada: els baluards, els fossats i el glacis es veuen com a graons al relleu. L’estrella de l’est és la Ciutadella, la fortalesa construïda després del setge del 1714; els seus terrenys van passar a la ciutat el 1869 i avui són un parc.

Cap al mar, la línia de costa del 1827 queda molt per darrere dels molls d’avui: 333 hectàrees de la terra d’ara, al port i a les platges, eren aigua en aquest mapa.

Barcino, al mig del forat#

Al forat del mapa francès hi ha la ciutat més antiga. La colònia romana de Barcino va tenir primer una muralla d’uns 1.200 metres que encerclava unes 10,3 hectàrees; més tard s’hi va adossar per fora una segona muralla, molt més gruixuda, amb 76 torres. La línia del mapa segueix el traçat de la muralla; l’alçada només s’hi suggereix.

Al Mont Tàber, que avui fa 16,9 m, encara s’aguanten dretes quatre columnes de 9 metres del temple romà, al carrer del Paradís. Els carrers del Bisbe i de la Ciutat, la Llibreteria i el Call segueixen gairebé la línia dels dos carrers principals de la colònia.

Sota els carrers, el 1938#

La fotografia aèria del 1946 és la vista de tota la ciutat més propera en el temps a la dels anys de la guerra. Els punts taronja són els 1.242 refugis antiaeris de la carta arqueològica de la ciutat. A la llista municipal, 1.270 dels 1.323 són galeries excavades com una mina i 1.171 es van començar el 1938, quan la ciutat era bombardejada des de l’aire.

La meitat de les adreces postals d’avui tenen un refugi cartografiat a menys de 114 metres. A Ciutat Vella, la meitat en tenen un a menys de 61 metres; a Sarrià-Sant Gervasi, a menys de 260 metres. Un dels bombardeigs, el del 30 de gener del 1938 a la plaça de Sant Felip Neri, té la seva pròpia pàgina en aquest lloc.