01 La ciutat canvia d’un carrer a l’altre
Un nombre no descriu tot sol un barri.
Aquest mapa compara els habitants registrats en una mateixa data. Cada forma acolorida és un barri oficial; el to n’indica la posició entre els 73 recomptes. Per veure carrers, itineraris i la història de cada zona, obre l’atles dels barris.
02 La ciutat canvia d’un carrer a l’altre
L’Eixample també té una història de patis interiors.
El pla de Cerdà va dibuixar illes edificades pels costats i obertes al mig. El cadastre mostra què s’hi va construir després, edifici per edifici. Una adreça de Fort Pienc connecta el pla amb un jardí i la història de la fotografia; Barcelona també forma part de la història del metre.
03 La ciutat canvia d’un carrer a l’altre
La ciutat conserva la pedra amb què es va construir.
Montjuïc, al costat del port, va proporcionar gres per a edificis de Barcelona. Segueix els casos documentats i aquells en què l’atribució continua sent incerta. A la Colònia Güell, fora del centre de Barcelona, una altra història mostra com Gaudí va fer servir una maqueta penjada per projectar una església.
04 La ciutat canvia d’un carrer a l’altre
Les places conserven marques i apleguen gent.
Les marques de metralla al mur de Sant Felip Neri s’associen al bombardeig del 30 de gener de 1938. Per la Mercè, els castellers aixequen torres humanes a les places de la ciutat. Són històries diferents d’un mateix espai públic.
05 La ciutat canvia d’un carrer a l’altre
La història no s’acaba al límit municipal.
A la propera Granollers, una història local va donar lloc a una Festa Major que va inspirar celebracions en altres ciutats catalanes. A Barcelona, el debat sobre els allotjaments turístics planteja una altra qüestió. La població d’aquest mapa no mesura ni els lloguers de curta durada ni els visitants.